Una nineta gitana
un matí em va demanar
vint duros per comprar pa
ja que es moria de gana;
érem davant la façana
d’un bar, -“vine amb mi a menjar,”
– li dic – un bon entrepà
a dins, en front de la barra.”
Astorada i ja fugint
la nena em va jurar què
no volia fer de lladre,
que no tenia ni cinc,
“i que pedía el parné
pa vino pa mi buen padre”…
Quan vaig traure la cartera,
la nena Déu sap ja on era…
_________________
Josep Maria Poblet
Barcelona, octubre de 2004