La tarja de crèdit

un element primordial

per gastar – te un dineral

per l’ànsia i delit empès

en quelcom que no val res,

i que creiem essencial,

imprescindible i capdal,

i que, es clar, ens va fer el pes.

Ai las, i quantes rampoines

i estris de destí dubtós

amb anys hem arreplegat,

sé d’un que té moltes boines

però al ser un xic cap gros

no n’hi cap cap en el cap.

Prima, esquifida i de plàstic

abusar – ne esdevé un càstig.

_____________________

Josep Maria Poblet

Barcelona. Juny 2004