Aquest any hem enfocat el nostre missatge cap al respecte i la cura del nostre entorn.

GERMÀ CEL, GERMANA ÀLIGA

 Quan les darreres guerres índies arribaven a la seva fi, un dels cabdills més respectats de les nacions del nord-oest d’Amèrica, el Cap Seattle, va asseure’s a una taula amb l’home blanc per tal de signar un acord de pau. El govern dels Estats Units volia comprar les terres del seu poble. Ell s’alçà i va dir aquestes paraules:

Com podeu comprar el cel?

Com podeu posseir la pluja o el vent?

La meva mare em digué que cada part d’aquesta terra és sagrada pel nostre poble.

Cada fulla de pi. Cada platja sorrenca. Cada boira en els boscos obscurs. Cada prat i cada insecte brunzent.

El meu pare em digué:

Conec la saba que puja pels arbres com la sang que corre per les meves venes.

Les flors perfumades són les nostres germanes.

L’ós, el cérvol, la gran àliga…ells són els nostres germans.

La veu dels meus avantpassats em digué:

L’aigua lluent que corre per torrents i rius no és tan sols aigua, sinó la sang de l’avi del teu avi.

Els rius són els nostres germans. Ens apaguen la set. Transporten les nostres canoes i alimenten els nostres fills.

La veu del meu avi em digué:

L’aire és preciós. El vent que em donà el meu primer alè també va rebre el meu darrer sospir.

Totes les coses estan relacionades com la sang que ens uneix. Nosaltres no hem teixit la xarxa de la vida, en som tan sols un fil. Tot allò que fem a aquesta xarxa, ens ho fem a nosaltres mateixos.

Estimem aquesta terra com un nadó estima el batec del cor de la seva mare.

Si us venem la nostra terra, tingueu-ne cura com nosaltres n’hem tingut.

Conserveu la terra i l’aire i els rius per als fills dels vostres fills, i estimeu-la com nosaltres l’hem estimat.

Adaptació d’una carta del Cabdill Seattle