LA PETITA HISTÒRIA DE LA PERDIU
La història comença quan hem vist, darrere de l’escola, al pati, una perdiu. Havia entrat dins el recinte del nostre edifici i no sabia com sortir. Quan ens hi hem atansat, s’ha amagat sota uns arbustos i l’hem pogut agafar amb facilitat. Una vegada la teníem, el primer que hem fet ha estat mirar que estigués bé, l’hem acariciat i l’hem posat dins una capsa amb menjar (panís)i aigua, ja que era el migdia, justament l’ hora de marxar cap a casa. Alguns a la perdiu li deien Coco, altres Naruto o també Panoxi…
A continuació ens han sorgit diferents propostes per la perdiu:
- La podríem posar al galliner barrejant-la amb les gallines?
- I si ens la quedàvem a la classe?
Una vegada comentades aquestes idees ens hem adonat del què seria més adequat per la perdiu. Per tant, hem arribat a la conclusió que calia deixar-la en llibertat. Per això, a la tarda, en tornar a l’escola, l’hem agafada i ens hem arribat fins als camps més propers i allí l’hem deixada en llibertat. Ui, quines ganes tenia de córrer i de tornar al seu hàbitat! I no ens ha donat temps a fer-li una foto…
Ni que a nosaltres ens hagi quedat una sensació de pèrdua, tots estem convençuts i convençudes que hem actuat correctament. Segurament que ella ja deu estar en un camp i potser ha trobat d’altres perdius, o a la seva família.
