Aquest segon programa està dedicat a la celebració de la Castanyada.
L’alumnat ha millorat les seves competències lingüístiques en català seguint la temàtica proposada.
Aquí us deixem el guió:
En un bosc de Catalunya molt llunyà, l’estiu s’acabava i tots els animals del bosc marxaven cap a casa seva.
–Sons d’animals–
Començava la tardor i els boscos es tornaven grocs i vermells. Els dies es feien més curts i els castanyers donaven els seus fruits, les castanyes.
-Sons d’animals-
Com cada any, la Castanyera, una dona gran anava al bosc –xiulets– amb el seu cistell per agafar castanyes i poder-les torrar al poble del costat.
Moltes castanyes eren als arbres i no les podia agafar.
Què podia fer? Va cridar al seu amic, el gegant del bosc.
Castanyera:
“Gegant del bosc, vine a ajudar-me, si-us-plau”.
El gegant a l’escoltar que la seva amiga la castanyera el cridava, anar corrent fins allà.
Gegant:
“Hola Castanyera. En què et puc ajudar?”
Castanyera:
“Tu que ets tan alt pots agafar-me les castanyes que hi ha als arbres?”
Gegant:
“Clar que sí.”
Castanyera:
“Moltes gràcies Gegant.”
I així va ser com la Castanyera va poder omplir el seu cistell de castanyes.
La Castanyera ben contenta es va dirigir al poble per poder torrar les castanyes i així seguir amb la tradició.
Només arribar es va trobar un gatet, molt eixerit i juganer.
La Castanyera li va dir:
“Què fas sol gatet?”
–Miau miau-
Al veure la Castanyera que el gat el seguia, va decidir adoptar-lo
Castanyera:
“Et posaré de nom Marrameu.”
La Castanyera va anar a la plaça del poble a torrar les castanyes.
Castanyera:
“Marrameu no et posis tan a prop que et petarà una als morros”
-Pum –
-MEUUUUUUUU-
Mira que t’ho he dit.
La bona olor de les castanyes va fer que molts nens, inclosos els de l’aula d’acollida, volguessin menjar castanyes de la Castanyera.
-Rialles de nens-.
Conte contat, les castanyes ens hem menjat.