Història

Els orígens de les Zones Escolars Rurals

Durant els primers anys de la dècada dels vuitanta, mestres rurals de diferents comarques catalanes,es van començar a trobar per parlar dels problemes comuns, tot formant un grup d’opinió que va acabar constituint-se com a moviment de mestres amb el nom de Secretariat d’Escola Rural de Catalunya.

Al llarg d’aquesta dècada es van obrir força escoles rurals i es va anar ampliant tímidament el seu nombre de mestres. Els treballs de discussió del Secretariat d’Escola Rural de Catalunya van anar definint un model òptim d’organització que recollia la realitat existent en aquell moment.

Molts mestres d’escoles petites es trobaven de tant en tant per posar en comú alguns criteris pedagògics i didàctics al Centre de Recursos més proper i això trencava l’etern aïllament del mestre o mestra d’escola unitària. Un altre punt de desavantatge era els dels especialistes. Per l’especificitat de l’escola petita era impossible que l’administració educativa la dotés de mestres especialistes.

A partir de la idea de que en lloc de fer anar els nens i nenes a la recerca de serveis educatius es fessin arribar aquests serveis a les escoles petites es va acabar de definir l’entitat de les Zones Escolars Rurals, enteses com a un agrupament de diferents escoles amb un projecte educatiu comú que a més a més compartirien recursos humans i materials.

  La Zona Escolar Rural El Moianès

L’administració educativa es va fer seu aquest model d’organització i durant el curs 1989-1990 es van endegar les quinze primeres zones de Catalunya, essent-ne la ZER El Moianès una d’aquestes quinze.
Aquesta va ser la constitució oficial de la nostra ZER, perquè la oficiosa ja venia de lluny. Des de feia un cert temps, els mestres i les mestres de Calders, Monistrol de Calders i L’Estany ja es trobaven al Centre de Recursos Pedagògics del Bages juntament amb altres escoles rurals de la comarca. Les mestres de Castellcir i Sant Quirze Safaja també feien algunes coordinacions puntuals. Amb la creació el curs 1988-1989 de l’Extensió del Centre de Recursos Pedagògics de Moià aquestes 5 escoles es van posar a treballar conjuntament i van sol·licitar la constitució oficial de la ZER.

Al començament formaven la ZER El Moianès les escoles de Calders, Castellcir, L’Estany, Monistrol de Calders i Sant Quirze Safaja. Aquesta darrera escola va tancar per manca d’alumnat el curs 95-96. La resta d’escoles de la ZER va anar incrementant el nombre d’alumnes, creixent a poc a poc però de manera constant, sobretot les escoles de Calders i Castellcir. El curs 03-04 va obrir l’escola de Mura, que si bé no pertany al Moianès, es troba molt propera geogràficament a Monistrol de Calders. Posteriorment, el, curs 05-06 va obrir de nou l’escola de Sant Quirze i l’any següent, curs 06-07 es va obrir l’escola de Collsuspina. Això feia de la nostra ZER la més gran de totes, amb 7 escoles.

Degut a l’augment d’alumnes i les dificultats d’organització que això comportava, el curs 2010-2011 s’ha dividit la ZER en dues: la ZER El Moianès Llevant, formada per les escoles de Castellcir, Collsuspina, L’Estany i Sant Quirze Safaja i la ZER El Moianès Ponent formada per les escoles de Calders, Monistrol de Calders i Mura.

El logotip de la nostra ZER

Article publicat en el n. 1 de la revista CAMACURT, el juny del 1990, escrit pels alumnes de l’escola de L’Estany:

     La història va començar, quan un bon dia, els mestres de les escoles de la Zona Rural El Moianès van fer una reunió secreta i privada i els va passar per la “baterola” de fer-nos fer una revista en la qual hi participessin totes les escoles de la zona.
Aprofitant que com cada any fèiem la Festa de Primavera de la Zona i el personatge convidat d’aquest any era en Picanyol, van decidir de fer-li fer una mascota, un logotip. I puff!!!, com per art de màgia, als mestres se’ls va ocórrer de fer un concurs de logotips, i ja ens teniu a tots pensant què podríem dibuixar. Perquè, és clar, són tan  exigents que el dibuix havia de ser alguna cosa que representés la Zona. Llavors en Picanyol, del dibuix que en sortís guanyador, en faria una mascota i el logotip per a totes les escoles.
N’hi havia de molt bonics. El dia de la festa estaven tots exposats. Va guanyar un de molt bonic, “UN BOLET” i la guanyadora va ser una nena de L’Estany, la Lídia Esperó i Muntalà, que fa tercer.

Dibuix guanyador del concurs de logotips (Lídia Esperó i Muntalà de l’Estany).

Els Camacurts, creats pel dibuixant Picanyol.

Evolució de la nostra mascota; el nombre de Camacurts ha anat augmentant a mesura que han passat els anys.

El curs 2011-2012, un any després de la partició de la ZER (ponent i llevant) nosaltres, la ZER El Moianès Llevant, vam organitzar un concurs entre el nostre alumnat per dotar-nos d’un nou logotip. El jurat del concurs va donar per guanyadora la idea dels 4 Camacurts formant rodona (Dani Osuna de Sant Quirze Safaja, Oriol Tort de l’Estany, Eloi Gómez de Collsuspina i Jaciara Vidigal, Mariona Garriga i Carlota Val de Castellcir). Finalitzat el concurs es va demanar a Marina Berdalet de l’Estany que a partir dels dibuixos guanyadors dissenyés el nou logo de la ZER. La Marina també va escollir el dibuix de l’Ariadna de Sant Quirze Safaja per fer el logotip allargat. Es va dedicar la portada i un extens article al Camacurt Llevant 22 de juny de 2012.

 

La nostra ZER té gegants

    Per explicar la història dels nostres gegants res millor que l’Editorial de la revista CAMACURT n. 5 del juny de 1995:

Aquest any toca “fer els gegants”. No en teniem prou de tenir uns bolets-mascotes representatius de les cinc escoles, bolets que, val a dir-ho, ja tenen un conte propi, ens representen  a tot arreu, tenen color i diferents atribucions… No, no en teníem prou i aquest any hem decidit “inflar el gos” i tenir uns bolets tridimensionats i que es belluguin. I com aquell que no diu res, també hem decidit de fer dos boletaires que acompanyin sempre els cinc bolets.
Anem a pams i expliquem la història sencera de tot això. Ja sabeu que els i les mestres, cada mes de juny fem unes Jornades de Fi de Curs per valorar l’any escolar que s’acaba i preparar el proper. Doncs bé, en les últimes jornades vàrem comentar que seria bonic i interessant de poder disposar d’alguns elements festius i vistosos per les festes que fem cada any  a un dels cinc pobles, i no se’ns va acudir res més que decidir de construir uns gegants i uns capgrossos que representessin a la Zona. Quina idea més bonica i interessant! vàrem dir. Però el que no sabíem era que ens hi enganxaríem els dits, i mai tan ben dit.
El projecte consistia en construir cinc capgrossos amb la forma dels bolets “Camacurts” ja tan coneguts, i de dos gegants, perquè “on s’és vist uns capgrossos sense uns gegants ben grossos i competents que els acompanyin”, algú va dir. Realment, un projecte plàstic d’aquesta envergadura no l’havíem fet mai i vàrem demanar el consell d’en Jaume Estefanell, un geganter professional que ja porta moltes parelles de gegants a l’esquena i grans dosis de paciència per tractar amb col·lectius com nosaltres.
Els i les mestres ens havíem d’encarregar de construir els models i els nens i les nenes de les escoles havien de pintar-los i acabar-los. I així va ser, vinga pots de resina, vinga quilos i quilos de fang, metres i més metres de fibra de vidre, i hores i més hores, i pinzells, i guants, i guants, i guants… fins que amb una gran accelerada, un bon dia es van acabar els models. Només quedava polir-los, pintar-los i vestir-los, feina que es va fer a les escoles i amb l’ajuda de pares i mares per la roba.
I quin goig el dia de la festa a Castellcir, els cinc Camacurts ballant pel poble i en Lluís i la Carme mirant-s’ho des del balcó! Com ja podeu suposar en Lluís i la Carme són els noms del gegant i la geganta respectivament, noms triats pels mestres i d’una manera gens arbitrària.
Pot ser que algun dia veieu el Lluís, la Carme i els cinc Camacurts ballant per algun dels cinc pobles que componen la Z.E.R. Només és que tenen ganes de sortir a ballar a les Festes Majors dels pobles, convidats pels cinc Ajuntaments, que tan amablement han ajudat a finançar-los.
I per si algú s’ho havia preguntat, no, l’any que ve no farem ni els cavallets ni els dracs del correfoc.

 

El Dinociment

 Amb motiu de la festa de Sant Jordi de l’any 1995 vam convidar l’escriptor Joles Sennell a les nostres escoles. Entre tots els alumnes es va crear el fil argumental d’aquesta història, que més endavant ha sortit publicada per l’editorial Cruïlla, amb il·lustracions de l’Àngels Comella.

 

El Dinociment
Editorial Cruïlla (El Vaixell de Vapor. Blava, 78)
Barcelona, 1999

Argument:

La dedicatòria que encapçala el llibre explicita  que Joles Sennell va establir la base argumental de la novel·la conjuntament amb els nois i les noies d’una escola del Moianès.
Amb una clara intenció de connectar la realitat amb la fantasia, l’autor situa l’acció al Moianès,concretament al bosc de Zer. Aquest bosc té la  particularitat que solament s’hi fan cinc camacurts(una espècie de bolets) durant tot l’any. Com tots els habitants del bosc, els camacurts temen tres coses:les sequeres, els incendis forestals i el Dinociment. Aquest darrer és un ésser monstruosament immens idestructor, compost de ferro, formigó, asfalt, cautxú i plàstic.
Quan l’arribada del Dinociment al bosc sembla imminent, l’actitud resignada dels seus habitantsevoluciona cap a una actitud combativa i s’organitza una assemblea general per a coordinar esforços iresoldre el problema. Després de moltes elucubracions, i amb l’objectiu de trobar una soluciórespectuosa amb l’ecosistema, els camacurts decideixen lliurar-se al monstre. Malgrat tot, els seusesforços són infructuosos i hauran de canviar de tàctica per salvar-se de la destrucció.
L’ajut de l’Arc de Sant Martí, com un símbol de pau, serà un element clau en la superació delconflicte. Quan es descobreix que la font del problema rau en la presència d’una tènia a l’estómacfrenètic monstre, se n’accelera la resolució amb un pacte entre totes les parts implicades.

Premi BALDIRI i REIXAC (curs 2010-2011): Espectacle musical.

El curs 2010-2011, coincidint amb el primer curs com a ZER El Moianès Llevant, el Claustre recentment constituït el juliol de 2010, comença a treballar amb una experiència que pretén involucrar i engrescar tota la comunitat educativa (professorat, alumnat, famílies i pobles…) per, conjuntament i sumant esforços, aconseguir un objectiu final comú: un gran espectacle musical per celebrar aquest primer any de treball plegats.

Una de les apostes importants d’aquesta “nova” ZER és l’Àrea d’Educació Artística, ampliant l’horari mínim que determina el Departament d’Ensenyament a dues sessions setmanals de Música i Dansa per tots els grups de d’infantil i primària. Les manifestacions artístiques tenen una presència constant en l’entorn i en la vida de les persones i esdevenen espais de relació en els quals flueixen experiències, significats, emocions, idees i pensaments. Aquesta àrea pretén desenvolupar en les nenes i els nens la percepció i l’expressió estètica amb l’objectiu que adquireixin una formació que els permeti comprendre els móns artístics i culturals, i de manera molt especial els del seu entorn més proper i els d’altres pobles, i participar-hi. Afavoreix l’estructuració del pensament de l’alumnat en tant que analitza la realitat, ajuda a comprendre i a respondre, a sentir i a distingir, a pensar i a construir. L’aprenentatge de l’art, i a través de l’art, genera coneixement i transferència a altres situacions i contextos tot desenvolupant un pensament crític, obert i flexible. Aquesta Àrea, a banda de contribuir a desenvolupar les competències pròpies (comunicativa i artística i cultural), contribueix a desenvolupar la competència del coneixement i interacció amb el món, la competència comunicativa i l’ús de la tecnologia, la competència social i ciutadana, la competència d’aprendre a aprendre i de l’autonomia i iniciativa personal, i la competència matemàtica.

Amb la convicció que aquesta àrea pot contribuir, i molt, en una millora de la competència comunicativa lingüística, s’inicia aquest primer projecte plegats mitjançant l’art amb l’objectiu de millorar la competència lingüística i assolir una bona comunió entre tota la comunitat educativa.

El projecte té quatre objectius molt clars i ben definits:

-Contribuir a una millora de la competència lingüística comunicativa d’acord amb el Projecte Lingüístic, el Projecte Educatiu i el Projecte de Direcció de la ZER El Moianès Llevant en el seu primer curs de funcionament.

-Donar sortida a nous valors de la música catalana, encoratjant-los a composar noves produccions musicals en català per les nenes i els nens de les nostres escoles.

-Interpretar dues cantates i quatre cançons en llengua catalana entre tots els alumnes de la ZER el més acuradament possible i amb elements teatrals i escenogràfics per oferir-la a tota la comunitat educativa.

-Involucrar tota la comunitat educativa (alumnes, mestres, famílies i pobles) en un projecte comú, assignant a cadascú una responsabilitat amb la intenció de que tothom se’n senti partícip.

El 22 de juny de 2011 es fa el concert d’aquest espectacle musical al Centre de Castellterçol. Podeu veure les gravacions en l’apartat vídeos del bloc de la ZER.

El gener de 2012 es presentar el dossier de tota la tasca realitzada als Premis Baldiri i Reixac i el 3 de juny de 2013 ens concedeixen el Premi Baldiri i Reixat a tot l’alumnat de la ZER per aquest primer projecte plegats.