A Cicle Superior hem iniciat el treball sobre l’oli d’oliva al qual anomenarem Or Líquid perquè és molt valuós per a la nostra salut i té el mateix color que l’or.
El divendres 5 de febrer vam fer una sortida a El Cogul per visitar un molí d’oli, veure camps d’oliveres i al mateix temps descobrir les pintures rupestres que són patrimoni de la humanitat i les tombes del Saladar datades en l’edat Mitjana.
Un bon començament per un projecte molt i molt interessant!
A la setmana següent, el primer que vam fer va ser una fitxa sobre que n’aprendrem de l’or líquid. La fitxa ens deia que al final de projecte sabrem: Història i origen, característiques de l’olivera, zones productives, llegendes i mitologia, tipus d’oli …
Després vam llegir dues lectures sobre l’oli. La primera era de la Fira de l’oli, una tradició de les Borges Blanques. La segona ens explicava quins són els marges d’acidesa per marcar la qualitat de l’oli. A partir d’aquestes lectures vam respondre diferents preguntes relacionades amb els texts.
Una vegada ens vam situar, vam dibuixar la ruta que ens va portar a El Cogul i vam veure els pobles per on vam passar, com Alfés o Alcanó. A més a més, aquesta fitxa ens va servir per fer una reflexió sobre la sortida. Aquesta fitxa va fer que veiéssim la quantitat de gent que va fer un gran esforç perquè la sortida fos un èxit i ens vam sentir en l’obligació de redactar 3 cartes d’agraïment als guies, al molí i els qual ens van permetre visitat les pintures rupestres i tombes.
Ara, ja teníem molt clar sobre que tractaria el projecte: l’or líquid. Primer de tot havíem de saber d’on venia aquest valorat aliment i vam fer una fitxa tècnica sobre l’oli i l’olivera. Vam cercar en moltes webs que ens van donar les mestres per fer un resum sobre les característiques de la planta, conèixer el seu origen, família, usos… i per saber que les plantes també estan emparentades i que algunes són de la mateixa espècie.
Per saber més sobre el tema, vam fer una fitxa de la història i la mitologia de l’origen de l’oli. Primer, vam localitzar en un mapa els països d’on provenia l’oli i el Mar Mediterrani perquè feia costa amb tots els països (Orient Mitjà, Egipte, Grècia i Itàlia).
En l’antiga Grècia hi havia una llegenda que explicava l’origen mitològic de l’olivera. Aquesta llegenda ens explica perquè la capital de Grècia es diu Atenes.
Per una altra banda, també ens vam centrar en les propietats de l’oli i perquè és beneficiós per a nosaltres i forma part de la dieta mediterrània. Vam veure que n’hi ha moltíssimes, és bo per la dieta, la pell, els embarassos, …
A més a més, vam veure que l’oli i l’olivera són un motiu recurrent en poemes i dites i vam fer un treball exhaustiu per descobrir el significat i la intenció que tenien diferents autors en les seves rimes, com Pa amb Oli i Sucre de Miquel Martí i Pol:
PA AMB OLI I SUCRE
Pa amb oli i sucre,
quina pensada,
per donar gust a la mainada!
La llesca s’unta
amb el setrill,
però amb molt de compte,
que hi ha perill.
Després del sucre,
ben escampat,
que tot quedi ben impregnat.
I apa, a menjar-se’l,
que res no hi ha més agradable
de mastegar.
Miquel Martí i Pol
Ara toca posar-nos les ulleres de científic per imaginar el que hi ha dins d’una gota d’oli i una gota d’aigua. Vam posar diferents elements. Van ser el clor, éssers vius i molècules juntes a l’aigua, i trossos d’oliva i molècules grosses a l’oli.
Després d’això vam veure que l’oli era una mescla de: carboni, hidrogen i oxigen. La seva fórmula química és: C18H34O2, això forma una molècula d’oli. A continuació, vam observar i analitzar la taula de nutrients de l’oli d’oliva verge extra. Les conclusions extretes van ser: “Quasi tot l’oli és greix, conté minerals i aigua (H2O) en petitíssimes quantitats”
Catalunya és una terra molt rica en productes de proximitat i qualitat com el vi blanc de l’Alt Penedès, les peres de Lleida i l’oli de les Garrigues. Vam localitzar aquestes comarques al mapa de Catalunya. Hem descobert que l’oli és un producte típic de les nostres terres i per això l’hem analitzat amb profunditat, hem vist els tipus d’oli que hi ha i els seus usos.
Una de les últimes tasques que hem fet va ser dibuixar i observar una olivera vella i una de jove i després escriure’n les deferències. Després vam veure les característiques i les qualitats de la fusta de l’olivera a partir d’aquest text:
“La fusta de l’olivera és dura i compacta. Té un color ocre verdós , una superfície molt fina i un tacte sedós. És una fusta dura, resistent a l’abrasió homogènia i amb una certa plasticitat a la vegada que té una absorció pràcticament nul·la, fent-la així resistent a les olors. Aquestes característiques fan que sigui molt apreciada per fer eines d’ebenisteria i, sobretot, de cuina.”
Per últim, vam fer una descripció de diferents objectes fets de fusta d’olivera.
Per una altra banda, també vam fer una tasca en anglès. Vam realitzar una anàlisi sobre els tipus d’aliments i els vam col·locar en The Food Pyramid
Ara que ja coneixem un munt de coses noves sobre l’oli i les seves propietats ens toca convertir-nos en científics i fer EXPERIMENTS!
CAPIL·LARITAT
Material: un got ple d’aigua i un altre d’oli, tires de paper de cuina enrotllat i colorant.
Procés:
- En un got tenim aigua amb colorant i en un altre oli.
- Posem un l’extrem de la tira de paper al got d’aigua i l’altre extrem a l’oli.
- Abans de veure el resultat, vam fer hipòtesis sobre el que passaria:
- El paper es desfarà en contacte amb l’aigua i l’oli pujarà pel paper.
- L’oli i l’aigua pujaran igual pel paper
Conclusions: Tots els líquids tenen capil·laritat, això permet que puguin pujar pel paper. Això també passa amb les plantes. Si posem una planta en aigua i colorant, veurem com la planta es tornarà del color de colorant.
DENSITAT
Material: gerro o pot de vidre, got de vidre (per posar-lo dins la gerra), comptagotes, aigua, alcohol i oli
Procés:
- Poseu oli dins del got petit sense tapar i submergiu-lo dins d’una gerra amb alcohol.
- Aneu afegint aigua amb un comptagotes o rajolí petit per les parets de la gerra amb molt de compte i a poc a poc.
Conclusions: Quan posem alcohol al voltant del got amb oli, aquest es queda a baix perquè l’alcohol és menys dens. En canvi, quan afegim l’aigua (que és més densa que l’oli) comença a florar i es fa una mena de bombolla sostinguda entre una capa inferior d’aigua i una superior d’acohol.
Aquest experiment ens ha servit per veure que una caracterísitica individual de les substàncies és la DENSITAT.
VOLCÀ CASSOLÀ
Material: Oli de girasol, aigua, colorant alimentari i pastilla efervescent.
Procés:
- Posem l’oli i aigua en un pot de manera que n’hi hagi la meitat de cada.
- Hi afegim gotes de tinta roja o blava. Observeu bé com cauen i què passa.
- Quan la tinta ja ha caigut al fons, afegiu un parell de pastilles efervescents.
Conclusions: La pastilla provoca que es produeixin bombolles expulsant gas, quan aquest marxava les bombolles baixaven. Aquest fet es repetia fins que es gastava la pastilla.
SURA EL GLAÇÓ SOBRE D’OLI?
Abans de fer aquest experiment ens plantegem la pregunta: Un glaçó d’aigua surarà sobre de l’oli? La majoria de nosaltres hem contestat que no, ja que el glaçó és aigua i ja sabem que l’aigua té més densitat que l’oli i, per tant, el glacó s’esfonsarà.
Per comprovar la nostra hipòtesi farem un experiment:
Material: pot, oli i glaçó d’aigua tenyit de blau o verd.
Procés:
- Omplim un pot estret de vidre amb oli de gira-sol (perquè és més econòmic)
- Hi posem a sobre un glaçó de gel amb l’aigua tenyida amb qualsevol colorant
Conclusions: El glaçó a surat perquè té menys densitat. A mesura que es desfeia i es tornava líquid s’anava esfonsant.
COLUMNA DE LÍQUIDS
Material: proveta de 250 ml, aigua, glicerina, mel, oli, alcohol, balança, vas de precipitats de 100 ml, colorant
Procés:
- Preparem 20g de cada una de les subtàncies que necessitarem: mel, glicerina, aigua, oli i alcohol
- Tenyirem l’aigua i l’alcohol
- Aboquem a la proveta les substàncies en l’orde indicat: mel, glicerina, aigua, oli i alcohol
Conclusions: Veiem que les subtàncies s’ordenen i no es barregen. Això passa perquè tenen densitats diferents. A sota estan els més densos mentre que a dalt estan els de menys densitat,
FORCES D’ADHESIÓ I COHESIÓ
Material: monedes, comptagotes, aigua, alcohol, oli, sabó líquid
Procés:
- Posar amb el comptagotes la subtància sobre la monera
- Observar quantes gotes reté de cada una
Conclusions: Vam omplir una taula per veure quantes gotes aguantava la moneda. Vam veure que com més gotes més tensió superficial presenta el líquid.
La capacitat d’unir-se de les gotes i formar gotes més grans és la COHESIÓ. Aquesta capacitat depèn de la superfície, per això no és el mateix fer l’experiment sobre la moneda que sobre un foli de paper.
ELABORACIÓ DE SABÓ
Material: Per fer 1 Kg de sabó:
- 1020 g oli
- 340 g aigua
- 136 g sosa càustica
Procés:
Conclusions: Veiem que fer sabó és un procés llarg i perillós, nosaltres com a nens no ho podem fer sols. Per una altra banda, hem aprés una manera de reutilitzar l’oli vell que tenim a casa i donar-li un nou ús.
Per una altra banda, en aquest procés veiem com unint diferents materials es produeixen diferens reaccions químiques (saponificació) que donen un nou producte, en aquest cas:
oli + sosa càustica = sabó + glicerina
KIY CURIOSITY
Els nostres experiments no s’acabaven aquí. Vam demanar el Kit Curiosity a la Caixa, aquesta és una gran maleta plena d’instruments i eines per fer un munt d’experiments.
Nosaltres vam partir de la pregunta: Els aliments semblants tenen les mateixes calories? I vam començar una indagació sobre quantes calories tenen els diferents fruits secs a partir de la seva crema. Aquesta recerca ens va portar al Congrés d’Anna Gené on vam exposar aquesta experiència.
Ara ja toca tancar la tasca, hem aprés un munt de coses sobre l’olivera, l’oli i les seves propietats i ara toca avaluar tot el què hem fet.
Per fer-ho ens hem ajudat amb dues fitxes. La primera ens feia reflexionar sobre el nostre paper dins del grup de treball i del funcionament d’aquest amb un seguit de preuntes. La segona era una gran rúbrica que avaluava el qué hem aprés durant la tasca, havíem de fer un procés de sinceritat per autovalorar-nos i posar-nos una nota numèrica justificada.
