A partir de la sortida al Museu de l’aigua de Lleida on vam conèixer moltes curiositats de l’aigua (la puresa, el Ph, la potabilitat, les xarxes de distribució, els diferents tipus d’aigua envasada arreu del món…) i on també vam realitzar uns quants experiments, hem iniciat el nostre treball per tasques.
Vam començar els nostres experiments observant els diferents estats de l’aigua. Primer vam posar aigua líquida en un got al congelador i vam observar la seva solidificació. Després vam fer bullir aigua líquida i vam poder comprovar l’estat gasós veient el vapor que sortia del bullidor. Finalment, vam posar l’aigua calenta a un got cobert amb paper film i es podia veure les gotes d’aigua condensades.
A continuació vam realitzar una altre experiment, arran de preguntar-nos que passava amb l’aigua que es filtrava sota terra. Vam assabentar-nos que l’aigua de pluja conté diferents sals minerals, que en filtrar-se a través del sòl gota a gota, queien dins les coves soterrànies. A l’ evaporar-se l’aigua les sals formaven cúmuls punxeguts que penjaven del sostre. Aquestes estructures s’anomenen estalactites.
Nosaltres vam intentar reproduir aquest procés durant uns 15 dies observant els canvis que s’anaven produint. A les imatges podeu veure el resultat.
Durant l’estudi de les característiques de l’aigua vam descobrir que l’aigua era un molt bon dissolvent (sucre, sal,…) però, algunes substàncies no es podien barrejar (pedretes,goma d’esborrar, punta de llapis…) i llavors vam experimentar amb substàncies més o menys líquides a veure si es dissolien o no. Vam agafar: sabó, mel, oli, alcohol i aigua i el resultat ho podeu observar a les imatges….perquè passa això? perquè la densitat de cada líquid és diferent (els més densos queden abaix i els menys a dalt). Podem dir que dels líquids utilitzats l’aigua té una densitat mitjana.
Després de visionar uns vídeos sobre el cicle de l’aigua vam voler recrear com es produeix la pluja.
Vam utilitzar escuma d’afaitar (núvol), aigua colorejada i un comptagotes. En un got amb una mica d’aigua, cobert per dalt amb escuma, vàrem anar afegint gotes de mica en mica com si fos un núvol que s’engreixés per la condensació. Finalment les gotes comencen a caure com si plogués.
Per què un mosquit o una libèl.lula pot caminar per damunt l’aigua sense esfonsar-se? Doncs pel mateix motiu que un clip pot surar per la superfície i moltes gotes poden romandre juntes sense vessar d’una moneda: la tensió superficial de l’aigua.
Al acabar tots els nostres experiments vam decidir que voliem construir una maqueta que expliqués algún del processos que realitza l’aigua quan es mou pel nostre planeta. Així doncs, 3r A vam treballar en unes que representessin el cicle de l’aigua i 3r B en unes que expliquessin el funcionament d’una planta depuradora. Quan les vam acabar vam creure convenient explicarnos-les mútuament i també a qualsevol classe que en volgués saber alguna cosa sobre el tema.
