Llegenda de la Nimfa i el Gegant del Rec
Primera part, segons el text d’Enric Guasch. Programa de la Festa Major de Salt. Juliol, 1953
El Fill de la Muntanya es va trobar la nimfa Mifegínia prop del gran llac on ara hi ha la Plana de Salt i van quedar tots dos perdudament enamorats.
Un dia, l’enemic del noi, el Fill del Tro, també enamorat de la sirena, es va enfrontar amb el Fill de la Muntanya i aquest, després d’una dura lluita, va vèncer el Fill del Tro i va llençar les seves despulles al mar.
Aleshores, el Tro, la Fúria i el Vent, amics del mort, van desfermar una terrible tempesta sobre el llac que amb les seves aigües va engolir la nimfa.
El Fill de la Muntanya, entristit, es va llençar a l’aigua i va morir ofegat. L’endemà, on hi havia hagut el gran llac, el sol va il·luminar una plana devastada que, amb el temps, esdevindrà la Plana de salt.
Segona part. Elaborada per Carles Vivó (Sant Jordi, 2002)
El pobre Fill de les Muntanyes va morir, però Mifegínia s’havia salvat de les aigües que l’estimaven i no la van deixar morir. En veure la plana humida i capgirada, va pensar que seria convenient una ordenació del terreny per fer-lo útil i habitable i va pensar que el millor seria fer una mena de riera artificial, un llarg canal, per poder aportar regadiu i força a tota la plana. Però, com fer-ho?
Va recordar que en un lloc anomenat la Pilastra hi havia una casa anomenada “cal Gegant” i que en deien així perquè hi habitava un forçut gegant amb una cabellera i una barba tan frondoses que tothom li deia “el Pelut de la Pilastra”.
Mifegínia va anar a demanar-li que aprofitant la seva força excavés el rec projectat a través de la plana. El gegant, en veure-la, en va quedar profundament enamorat i la nimfa li va dir: “Excava el canal i per cada cent passes dóna’m un dels teus cabells, tindràs una gran recompensa”.
El gegant amb una gran pala, va anar foradant la terra en direcció cap al Ter i cada dia donava a Mifegínia els cabells corresponents al seu treball. En acabar el rec, el “Pelut de la Pilastra” havia perdut tot el pèl, per això la gent ara li deia “el Pelat de la Pilastra”. Quan va anar a veure Mifegínia aquesta li va donar un bonic coixí omplert amb tots els pèls del gegant i li va dir: “Amic, sé que m’estimes, a mi no em tindràs pas perquè sóc dona d’aigua, però amb aquest coixí màgic, cada vegada que el facis servir per dormir, somiaràs amb mi i seré teva en els teus somnis”.
