Història de l’escola
L’escola El Gegant del Rec va néixer el Setembre de l’any 2004. Al començament era una escola molt petita que ni tan sols tenia nom i només comptava amb un Claustre de tres mestres: la Pili Alonso, la Teresa Ferrer i la Mari Pau Campillo. Us pot semblar una cosa molt estranya, però és que al principi de tot únicament hi havia nens i nenes d’Educació Infantil i la primera tongada d’infants es podia comptar amb els dits de les mans.
Érem una escola sense nom, però en aquell moment tenir un nom no era en absolut la nostra prioritat. Altra feina teníem! En aquella època cadascú ens anomenava com li semblava. A nivell de gestió, el Departament d’Educació ens deia CEIP Nou de Salt II, quan l’Ajuntament de Salt feia referència a nosaltres parlava de l’Aulari i fins i tot per molts Saltencs i Saltenques simplement érem una extensió del Parvulari del CEIP El Pla.
El dia de Sant Jordi de l’any 2002 l’Ajuntament va recuperar la Llegenda de la Nimfa i el Gegant del Rec, escrita per Enric Guasch, que havia aparegut publicada al Programa de la Festa Major de Salt el Juliol de 1953. Hi va afegir una segona part, que va ser redactada per Carles Vivó. Les mestres del que havia de ser el Gegant de seguida es van mostrar entusiasmades. La llegenda permetia als infants conèixer la història del seu poble d’una manera màgica, atractiva i motivadora. L’Ajuntament i altres entitats com el Museu de l’Aigua van editar material (àlbums, cromos, dibuixos, personatges fets de fusta…) i l’escola es va implicar tant en la proposta que va acabar manllevant el títol a la llegenda per batejar-se a sí mateixa.
Poc a poc, els primers alumnes es van anar fent grans i el centre escolar va anar creixent al ritme que aquests li marcaven. A l’edifici original s’hi van anar afegint progressivament una sèrie de mòduls, tots idèntics, que es van anar encaixant estratègicament en una mena de trencaclosques gegant que va acabar definint el mapa de la nostra escola. Així mateix, es van anar incorporant nous docents i es va anar confegint l’Equip de Mestres, que pot presumir de ser una de les plantilles més estables de la població.
Una dècada després de la inauguració del centre – quan ja tothom començava a estar una mica cansat de fer vida als barracons – va néixer una idea absolutament innovadora d’auto-construcció del que començaríem a anomenar “Escola Nova”. El projecte estava dirigit per l’arquitecte Jaume Borràs, que durant molts anys va ser membre actiu de l’AFA d’El Gegant del Rec. A nivell arquitectònic, va dissenyar una escola ecològica, basada en la sostenibilitat. Però la iniciativa no s’acabava amb el disseny dels plànols, també hi havia l’ambició d’obtenir recursos humans dins de la comunitat educativa i que els tutors d’alumnes amb famílies sense recursos poguessin ser contractats per col·laborar en l’aixecament de l’edifici.
Tot i que es va arribar a sol·licitar l’encàrrec formal d’un avantprojecte, finalment la Direcció General de Centres Públics de la Generalitat es va fer enrere, perquè el que d’entrada havia de ser una prova pilot extrapolable a altres poblacions semblava que seria difícil de mantenir. Malgrat tot, cal agrair infinitament aquesta embranzida inicial i la dedicació posterior, perquè van ser l’impuls definitiu per aconseguir construir aquest edifici nou que ara estrenem, que és l’escenari del nostre present i serà l’escenari del nostre futur.
Han passat els anys i El Gegant del Rec ha anat creixent, en algunes èpoques a poc a poc i en d’altres etapes forçosament més de pressa, però sempre s’ha recolzat en uns fonaments molt ferms, que van estar ben definits i forjats des del principi. La pedagogia que defensem es recolza sobre tres pilars molt forts: el treball sistemàtic de la Intel·ligència Emocional com a necessitat fonamental, la Filosofia i la importància de les Arts en el desenvolupament dels infants.
A la nostra escola no perseguim els mèrits ni l’excel·lència. El nostre objectiu és acompanyar els infants en el seu camí, tant individual com col·lectiu, perquè es converteixin en persones honestes, solidàries, crítiques, participatives, competents i, sobretot, felices.
Aquests darrers anys han passat a una velocitat vertiginosa i d’una manera una mica estranya. Sobretot després de la pandèmia, els centres educatius ens hem hagut de reinventar dia a dia, minut a minut, a vegades segon a segon, a mesura que passaven les coses. I no és que n’hàgin passat poques, de coses! Estem immersos en una metamorfosi que ens parla de noves tecnologies, de plans de treball, d’ambients, de tallers, de Projectes, d’una Generació Plurilingüe, d’una didàctica de la matemàtica transgressora i més coherent amb els temps que vivim…
Tant se val el que vingui, som capaços de tot, perquè El Gegant del Rec, la Mifegínia i el Fill de la Muntanya continuen remant amb la mateixa il·lusió de sempre, si fa falta contra el Vent, la Fúria, el Fill del Tro i el mateix Tro! Perquè si hi ha una cosa que no hem perdut al Gegant és la passió per la vida i per les persones. I és així com encara avui el Pelat de la Pilastra continua somiant, recolzat còmodament damunt el màgic coixí farcit de cabells que li va cosir la seva estimada Mifegínia, ben plantada dona d’aigua, mare entre les mares de la plana de Salt.
