És meravellós veure el procés d’aquestes petites mans que van descobrint i desxifrant el món a través de tocar, crear i destruir, fer i desfer, pintar, modelar… en definitiva, de jugar-lo i experimentar-lo amb tots els sentits. Amb aquests collage podeu veure algunes instantànies de les mans dels nens i nenes de la classe dels ossos (segon cicle d’infantil) durant aquests primers mesos de curs. Recordem sempre que els nostres infants estan fets de cent…

L’ infant
és fet de cent.

L’ infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’ inventar
cent maneres
de somiar.

L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li’n roben noranta -nou.

L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:
de descobrir el món que ja existeix
i de cent
li’n roben noranta – nou.

Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.

Li diuen en definitiva
que el cent no existeix.

L’ infant diu:
Però el cent existeix.

Loris Malaguzzi