A la mà
(que és com una urpa!)
un peixot té aferrat,
tot ell amb cara de pena,
sec i ben aixafat.
Duu posada una faldilla
de negre i marró lluents
d’on surten set potes fosques
amb sabates diferents.
Cada setmana amb paciència
(i amb tisora de bon tall)
pota darrere pota…
li caurà faldilla avall!
I aviat vindrà la Pasqua
i la mona menjarem.
Ho sentim, Vella Quaresma…
però no et convidarem!
Lola Casas
Ha arribat la nostra nova Vella Quaresma! I amb ella la disbauxa del Carnestoltes ja s’ha acabat, ara esperarem 7 setmanes (ja només 6) perquè arribi la Primavera. Mentrestant, nosaltres ens divertim buscant les seves cames i fent el que ens diu, aquesta setmana, abraçades per a totes i tots! Els més petits de l’escola també l’hem estat dibuixant, escrivim el seu nom i estem aprenent un dels poemes, que és aquest que us hem compartit. Aquí teniu l’enllaç per anar veient les fotos i aquí us compartim la cançó que s’ha fet del poema.