Els dos protagonistes de l’obra, en Biel i la Martina tenen visions oposades sobre la manera de viatjar: ell opina que allò és un dispendi de recursos i una màquina de contaminar, però la Martina, creu que són joves i han de viure el present. Els dos joves venen de famílies diferents: el pare de la Martina és un empresari tecnòcrata que l’ha educat en valors com l’èxit professional. Els pares d’en Biel, per contra, són ecologistes convençuts que han ensenyat en Biel a estimar el camp, els animals i a pensar en l’economia autosuficient.

Aquestes dues maneres de veure la vida xocaran encara més quan el vaixell naufraga i els estudiants van a petar a una illa deserta. Allà, sense adults que els supervisin, s’hauran de buscar la vida per sobreviure. Els caràcters s’accentuen: la Martina, arrauxada de mena, creu que és una bona oportunitat per crear una societat a imatge i semblança d’aquella d’on provenen: fer carreteres, desviar rius i, per sobre de tot, muntar una empresa d’exportació de cocos per fer-se milionària. En Biel per la seva banda, vol apostar per fer servir els recursos naturals de manera responsable i crear una societat sostenible.

Les idees de la Martina s’imposen: el grup d’alumnes crea l’empresa Cocos S.A. amb la que comencen a consumir tots els recursos de l’illa. Tot i les advertències constants d’en Biel, la transformació radical a què sotmeten l’illa acaba transformant tot l’entorn i desemboca en un canvi climàtic sobtat. L’arribada d’una tempesta que ho arrasa tot serà el detonant que els farà veure que, més enllà de disputes i maneres de pensar diferents, l’única manera de fer les coses és fer-les bé i que l’ecologia i el respecte pel planeta és el millor que podem fer per salvar el món.