Abans que les cases tinguessin parets de maó, finestres de vidre o teulades de teula, els humans ja buscaven llocs per viure, per protegir-se, per compartir. Eren temps en què calia aixoplugar-se del fred, de la pluja, dels animals, però també crear espais on créixer, dormir i conviure. Els primers refugis van ser molt més que simples estructures: van ser les primeres llars, els primers nius de vida humana.
A la vora de l’estany de Banyoles, al Parc Neolític de la Draga, hem pogut conèixer de prop com eren aquells habitatges que es van construir fa més de 7.000 anys. Fets de fusta, fibres vegetals, terra i canyes, aquests refugis eren senzills però plens d’intel·ligència. Tot es feia amb el que es tenia a mà, amb respecte per la natura i adaptant-se al territori.
A través de les visites i activitats al jaciment de la Draga, hem après que aquells primers humans no només buscaven un lloc per dormir, sinó un espai per viure en comunitat. Hi cuinaven, hi treballaven, cuidaven dels infants i s’organitzaven per sobreviure. Cada refugi explica una història de cooperació, d’enginy, de connexió amb l’entorn.
Aquest viatge al passat ens ha ajudat a entendre que habitar un lloc no és només construir parets, sinó crear un espai on sentir-se segur, acollit i acompanyat. I avui, després de mil·lennis, encara busquem això mateix.
