El Carnestoltes d’enguany ha estat, sens dubte, una setmana plena de gresca, creativitat i algun imprevist que no ha aconseguit aigualir-nos la festa.

Com marca la tradició, vam començar preparant i donant la benvinguda al nostre estimat Rei Carnestoltes, que ens va acompanyar durant tota la setmana amb les seves consignes esbojarrades. Cada dia ens esperava un repte diferent: dilluns vam venir en pijama, convertint l’escola en una gran festa de sabatilles i bates; dimarts ens vam pintar la cara inspirant-nos en l’obra de Antoni Gaudí, omplint els passadissos de colors, formes trencadisses i molta imaginació; dimecres va ser el torn de la disfressa lliure, amb una explosió de personatges de tota mena; i divendres al matí vam capgirar la rutina portant la roba al revés.

La consigna de “portar alguna cosa al coll” no la vam poder dur a terme, ja que les classes es van anul·lar per perill de vent. Això també va fer que ens quedéssim sense celebrar el Dijous Llarder com calia. Tot i així, no ens vam deixar vèncer pel mal temps i vam continuar amb més ganes que mai.

El divendres a la tarda va arribar un dels moments més esperats: ens vam disfressar de pintors i pintores amb una disfressa feta per nosaltres mateixos. Bates tacades de colors, pinzells i molta creativitat van ser els protagonistes d’una tarda ben especial. Tot i que la pluja ens va impedir fer la tradicional rua pel poble, la festa no es va aturar. Vam ballar, vam tirar confeti i vam compartir un berenar al frontó amb famílies i amics.

La celebració es va cloure amb la cremada del Rei Carnestoltes, un moment simbòlic que posa punt final a la disbauxa i dona pas a la calma. Entre rialles, música i una mica de nostàlgia, vam acomiadar una setmana intensa que, malgrat el vent i la pluja, ha tornat a demostrar que quan hi ha il·lusió i ganes de festa, res no pot aturar el Carnestoltes al nostre poble.