Encara avui, la gent se segueix sorprenent en veure músics amb problemes de visió o completament cecs. No hi ha gaire informació sobre com un cec pot aprendre a dominar un instrument i aprendre música. I no cal pensar gaire per recordar un bon nombre de músic cecs: Stevie Wonder, Antonio de Cabezón, Ray Charles, Joaquín Rodrigo, Arth Tatum, etc.

Molts d’aquests músics opten per aprendre/ensenyar música d’oïda o per pura imitació, però hi ha tot un sistema organitzat per a l’ensenyament i l’aprenentatge de música, igual que n’hi ha amb la lectoescriptura: el braille . De fet, el sistema va ser ideat i desenvolupat per la mateixa persona de manera paral·lela: Luis Braille.

Per aprendre música a braille, es llegeix amb una mà i es toca amb l’altra. Però en el cas d’instruments com el piano que per tocar calen les dues mans, es llegeix amb el tacte (sistema braille), es memoritza, i després es comença a tocar.

Bàsicament, no s’utilitzen pentagrames i les lletres i símbols músicals s’obtenen per diferents col·locacions i agrupacions d’uns puntets en relleu al paper. A més, cada nota musical es correspon amb una lletra, tal com passa amb el sistema americà.

Tant a l’escriptura en braille com a la notació musical, s’utilitzen una mena de cel·les amb 6 puntets cadascun. Com hem dit abans, per a la música en braille, cada nota es correspon amb una lletra, que són d,e,f,g,h,i,j.

Totes les notes tenen una característica comuna, no utilitzen la darrera fila, la que correspon als punts 3 i 6 (els puntets s’enumeren en vertical).

Així, la rodona es representa amb els punts 3 i 6, la blanca amb el 3, la negra amb el 6 i la corxera deixant tots dos punts en blanc. I el mateix amb els silencis.

De la mateixa manera, cada símbol musical tindrà el seu equivalent en braille . Per exemple, el punt es representa amb el punt 3 posat just després de la nota o silenci a què l’afecta. I el mateix passa per indicar les claus, el compàs, les barres divisòries, lligadures, signes de vuitena, etc.

També hi ha un sistema de punts per indicar les digitacions que cal emprar per tocar. Aquests punts, que en aquest cas representen números, també es col·loquen just després de la nota a què es refereixen.

Per als acords i acompanyaments, els símbols s’estableixen al voltant dels intervals musicals que els componen (per formar acords, recordem que, per exemple, una tríada és una tercera més una cinquena)

Sembla una cosa complicada, però gràcies a la Montserrrat ho hem pogut provar i ens ha agradat molt !