Els prehistòrics van descobrir el foc!

Un gran descobriment perquè els escalfava quan feia fred o els hi donava llum a la foscor. I una cosa molt important nens i nenes, amb el foc es defenien dels atacs d’animals salvatges. Però fer foc els hi costava molt… i encara més mantenir-lo sense que s’apagués.

Els nens prehistòrics i les seves famílies vivien en coves. Llavors no hi havia cases, és clar, i allà quedaven a cobert del fred, la pluja, el vent o la neu. Quan feia bon temps també vivien en tendes fetes amb troncs i pells d’animal.

Vivien tots junts, ningú podia sobreviure sol sense l’ajuda dels altres. Treballaven en equip i treballaven per a tot el poblat. Els nens tenien prohibit allunyar-se dels campaments ja que era perillós.

Tots tenien unes tasques ben establertes a fer. Els homes s’encarregaven d’anar a caçar i portar menjar al poblat. També havien de defendre el poblat de qualsevol atac i, per tant, havien de saber lluitar i enfrontar-se als animals salvatges o a d’altres perills.

Les dones s’ocupaven de preparar tot el menjar. Quan els homes venien de caçar les dones s’encarregaven de tallar la carn, treure la pell de l’animal, treballar la pell per fer roba etc…

Però no us penseu, les dones també caçaven! Elles feien caces menors (com caçar conills, ocells etc…).  D’aquesta manera, quan els homes marxaven molts dies per caçar, les dones podien seguir alimentant als seus infants i vells. Quan venia el bon temps les dones anaven a recol·lectar plantes, fruits del bosc, arrels… ja que ho havien de tenir tot preparat i emmagatzemar menjar per tot l’hivern.