Els alumnes de 4rt i 5è de l’escola van participar a un concurs de contes i contes audiovisuals.
De l’escola Bernat va quedar finalista i els altres no ho van poder entregar a temps tot i que us deixem un enllaç on es pot veure el seu treball: Les mosques del temps.
El dia 25 de maig Bernat va anar a Tortosa amb la Pilar i el seu pare a rebre un premi per haver quedat finalista als jocs florals.
A continuació us deixem el conte amb què va participar:
LA MÀQUINA DEL TEMPS
Hi havia una vegada, quan els animals parlaven va existir l’inventor que va crear la primera màquina del temps. Era un gos i es deia Joan, tenia parella, un gosset i una gosseta, el gosset es deia Pol i la gosseta Aina.
Un dia el Joan va voler provar la màquina del temps per anar al passat amb la família de vacances i així va ser, van anar a l’era dels dinosaures. Quan van aterrar van veure que els dinosaures eren gegants, imagineu si eren grans que eren vint-i-cinc vegades més grans que ells, quan feia poc que eren allí va començar a ploure i es van amagar a una cova molt fosca. Al cap d’una estona va parar de ploure però ja era de nit i els va tocar dormir allí. A mitja nit van sentir uns roncs molt forts, era un T-rex!!!. – Auxili!!! Auxili!!!-. De cop el T-rex es va despertar però en lloc d’atacar-los va fer el que ningú s’esperava, els va preguntar si volien ser els seus amics i van dir que sí.
L’endemà van passejar per la zona i van fer més amics: els triceratops, els pteranòdons i els estegosaures. Va passar un mes i ja havien de marxar però la màquina del temps es va trencar i aleshores van haver de buscar una pedra del temps i una llavor màgica per poder-la arreglar. Es va fer un curt silenci i el Joan va dir: – Per agafar la pedra màgica hem de pujar a la muntanya més alta de la zona, sabeu quina és?- -Si és el KH3 – van dir els pteranòdons. Al cap d’una estona ja estaven pujant la muntanya i pel camí es van trobar una cobra de 15 metres de llarg i van haver de lluitar. El tiranosaure, com que era el més fort, va decidir lluitar ell sol per salvar als altres i desprès d’una gran batalla va aconseguir guanyar. Tots els seus amics es van quedar bocabadats al veure la increïble força del T-rex i li van donar les gràcies. Aleshores el T-rex va dir:- teniu la pedra màgica li he pres mentre lluitava -. De sobte van sentir que la muntanya feia uns sorolls estranys, estava ensorrant-se. – Auxili!!! Auxili!!!- Van haver de baixar cames ajudeu-me però per sort ningú és va fer mal. Es va fer un llarg silenci i aleshores el Pol, que era qui tenia apuntat el què feia falta, va dir:- Ara hem de buscar una llavor del temps, sabeu on n’hi ha?- -Sí -va respondre l’Estegosaure. – N’hi ha al bosc frondós dels follets que és un bosc molt adornat i molt bonic però els follets són uns pesats i sempre estan tocant la pera.-
Pel camí es van trobar un poblat i només entrar es van adonar que un follet els estava mirant i va dir: – Intrusos!!! Intrusos!!!- I tots els follets del poblat els van rodejar i els hi van fer una prova: – Per passar heu de fer un ball.- L’únic ball que se’ls va ocórrer en aquell moment va ser la sardana i quan van acabar de ballar-la, els follets entre riures els hi van dir: – Passeu, passeu.-
Una mica més lluny van trobar un arbre molt alt que tenia llavors del temps i Joan va intentar pujar però es va punxar i aleshores el triceratops li va pegar un cop i en van caure moltes. Van marxar molt ràpid i quan van arribar a la màquina del temps el Joan va arreglar-la i es van dir adéu.
Van haver de marxar ràpid perquè els volcans ja començaven a tenir erupcions. Fi.
