A l’escola escollim amb molta cura els materials que oferim als infants, buscant aquells que despertin la seva curiositat i afavoreixin l’autoaprenentatge. Busquem la bellesa, partint sobretot d’elements naturals i de qualitat, que permeten l’afirmació personal i la descoberta d’un mateix.

Dues de les propostes de joc lliure durant els dos primers anys de vida dels infants són la Panera dels Tresors i el Joc Heurístic. Es tracta d’oferir materials quotidians amb diferents propietats per afavorir l’estimulació sensorial, l’exploració de l’entorn i descobrir les possibilitats de moviment del propi cos.

La Panera dels Tresors és una proposta de joc dirigida als infants de 6 a 10/12 mesos. Es tracta d’un joc que facilita la descoberta i promou l’atenció i la concentració en els nadons. Alguns dels beneficis en concreten en millorar la coordinació ull-mà i mà-boca, així com entrenar les capacitats perceptives a través dels cinc sentits.

 

 

 

Els materials que s’ofereixen són d’ús quotidià, com cullerots, anelles, fregalls, pinzells; elements naturals, com pedres, petxines, cargols de mar; objectes de fusta, com la cullera de mel, la mà de morter, la bobina de fil; de metall, com flameres, joc de claus, culleres, campanetes; de pell, roba o goma, com pilotes de cuir, cremalleres, anelles de cafetera; de paper i cartró, com capsetes i tubs, i objectes de vidre, com pots de cosmètica, mirallets o poms d’armari. Tots aquests objectes han d’estar dins d’una panera de vímet àmplia, ferma i sense nanses. Del que es tracta és d’oferir la major varietat possible de propietats (pes, olor, color, forma, temperatura, so, consistència, etc.) que els apropin la riquesa sensorial del seu entorn.

La Panera dels Tresors constitueix una gran oportunitat pels infants més petits, ja que els permet explorar el seu entorn, partint del propi interès i al ritme que marca l’infant, afavorint el desenvolupament de l’autonomia, per mitjà del plaer que proporciona la sorpresa durant la descoberta. Es podria dir que quan els nadons toquen, llepen, miren, tiren o sacsegen els objectes es formulen hipòtesis en base a la pregunta ‘Què és això?’.

A més a més, aquesta activitat representa un punt de partida per les interaccions entre iguals, ja que facilita que els infants s’observin, s’apropin, es mirin i imitin allò que fa la resta.

Durant aquest temps de joc, l’adult ha de proporcionar seguretat a l’infant, a través de la seva presència,  disponibilitat i mirada atenta, facilitant al nadó un espai propi per a l’exploració i el grau d’autonomia de què és capaç en cada moment.

El Joc Heurístic és una activitat adreçada als infants entre 12 i 20/24 mesos i està concebut com a continuació de la Panera dels Tresors. Es tracta d’un joc de descoberta que dóna resposta a una major capacitat motriu de l’infant i a la necessitat d’investigació, a través de la interacció dels materials. Alguns dels beneficis en concreten en la posada en pràctica de diferents accions sobre els objectes, fet que contribueix a estructurar el pensament i que facilita l’adquisició del llenguatge i la relació entre iguals i amb l’adult.

El material bàsic per fer aquesta proposta és de tres tipus: els objectes, els contenidors i les bosses. Els objectes han de ser polivalents, fàcils de manipular i han de facilitar la combinació entre ells. Els contenidors són els elements que donaran resposta a la necessitat de ficar i treure que tenen els infants d’aquestes edats. Poden ser de diferents tipus, amb o sense tapa i han de tenir una mida que faciliti la seva manipulació. Les bosses de tela són el lloc on es guarda el material ja classificat i ha d’haver-n’hi una per cada tipus d’objecte.

El Joc Heurístic consta de dues parts. La primera és la fase d’exploració i combinació d’objectes, on els infants actuen lliurement durant la combinació dels diferents materials. Algunes accions són agrupar i separar, omplir i buidar o empilar. L’adult li aporta seguretat amb la seva presència, però sense interferir en el joc de l’infant i proporcionant un clima de tranquil·litat.

La segona fase és la de recollida, on els infants van portant el material a les diferents bosses, acompanyats activament per la figura adulta per mitjà del llenguatge. Durant aquest procés, els infants realitzen accions com desplaçar-se per l’espai, seleccionar els objectes, observar les seves diferències i similituds, així com agrupar i classificar-los per tipus.

Aquesta proposta constitueix una gran oportunitat perquè l’infant desplegui el seu potencial motriu, comunicatiu i reflexiu. Es podria dir que quan els infants combinen els objectes i proven diferents accions es formulen hipòtesis en base a la pregunta ‘què puc fer amb això?’.

En definitiva, la nostra tasca es centra en proporcionar als infants recursos de qualitat, variats, bells, interessants i rics sensorialment que els despertin la curiositat i les ganes de descobrir el seu entorn proper.

 

 

El joc simbòlic és el que passa quan observem que els infants exploren de forma espontània en la representació de rols, accions i entorns adults. Les nenes i els nens necessiten “jugar a la vida” per, valgui la redundància, aprendre a viure-la i en aquest sentit el joc simbòlic és el millor camp d’exploració segur que poden tenir per assejar la “vida adulta”: jugar a mestres, conduir un cotxe, cuidar un nadó, o fins i tot jugar a la guerra…. El joc es dona através de la imitació o quan proven de ser part activa de les nostres tasques o accions d’”adults”. Volen entendre i participar, per així assajar i assimilar els processos de la vida que passen al seu voltant.

El joc simbòlic és un catalitzador de l’autonomia i l’autoestima que acompanya les seves habilitats socials i emocionals. Comença quan neix la imaginació, que pot ser en alguns als 2 anys i mig i en d’altres als 3 anys i sol estar present fins que ho necessiten, que en alguns casos és fins als 9 anys i en d’altres fins als 13, ja que el joc simbòlic va lligat per complet al procés maduratiu.

No necessitem fer massa per fomentar el joc simbòlic, només hem de deixar-los recrear les situacions, tasques, personatges o rols pels que se sentin més atrets en cada etapa del seu desenvolupament.

 

 

 

 

 

El joc lliure i espontani és un dret de la infància. A través del joc els nens i les nenes exploren l’espai i els materials i interaccionen amb altres infants. Tot i que principalment duen a terme un joc individual, més endavant es donen petits moments de trobada que són l’inici de molts altres jocs.

L’escola ofereix moltes oportunitats de joc, aprenentatge i relació. Les educadores cuidem l’espai i proporcionem gran varietat de materials per cobrir les necessitats de joc i descoberta de cadascun dels nens i les nenes depenent del seu moment maduratiu i dels seus interessos.

A partir de l’observació del joc de cada infant, les educadores descobrim com van desenvolupant diverses estratègies i van enriquint les seves accions. Cedint-los el protagonisme, els anem coneixent en profunditat i podem continuar oferint el que creiem oportú perquè el joc vagi evolucionant. El fet de decidir lliurement quins materials i quin joc dur a terme en cada moment, fomenta l’adquisició d’autonomia i la concepció d’una autoimatge positiva d’un mateix.

Les educadores oferim als infants materials sense donar unes pautes concretes, amb la finalitat de fomentar la seva creativitat i imaginació. Valorant que cada un d’ells durà a terme accions concretes, diferents, en part, a la d’un altre. Observem com va evolucionant el joc de cada infant amb el pas del temps, a mida que va creixent i va provant noves accions, d’un joc més manipulatiu (omplir, buidar, apilar…) poc a poc va esdevenint un joc més elaborat.