INDEX
INTRODUCCIÓ …………………………………………………………………….. 3
MARC LEGISLATIU………………………………………………………………. 3
CONTEXTUALITZACIÓ…………………………………………………………. 4-6
TRETS D’IDENTITAT…………………………………………………………….. 7
HORARI ESCOLAR………………………………………………………………. 8
L’ACOLLIMENT DELS INFANTS I DE LES FAMÍLIES……………… 9-11
L’ÚS DE LA LLENGUA CATALANA……………………………………….. 11
METODOLOGIA…………………………………………………………………….. 12
CRITERIS ORGANITZATIUS…………………………………………………… 13
COM ENTENEM LA INCLUSIÓ……………………………………………….. 14
COM ATENEM LA DIVERSITAT……………………………………………… 15
SEGUIMENT I OBSERVACIÓ DELS INFANTS…………………………. 15
RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES……………………………………………….. 16
CONCRECIÓ CURRICULAR……………………………………………………. 17-19
CONSIDERACIONS FINALS……………………………………………………. 20
INTRODUCCIÓ
EL PERQUÈ DEL PEC
En el projecte educatiu es recull els criteris i acords que ha pres l’equip educatiu de la nostra llar. Decisions i acords referits tant a l’àmbit pedagògic com a la particularitat pròpia del nostre centre, que és resultat d’un entorn social i cultural concret.
Aquest projecte és una eina útil, per donar a conèixer el nostre centre a les famílies i presentar la nostre línia de treball com a centre a les persones que s’incorporen de nou.
MARC LEGISLATIU
En el marc de la Constitució espanyola, que contempla el dret a l’educació, i de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, aquest projecte educatiu té compte, entre d’altres, els conceptes legals següents:
- Llei 12/2009, del 10 de juliol d’educació ( LEC).
- Decret 282/2006 de requisits dels centres que imparteixen el primer cicle
d’educació infantil.
- Decret 101/2010 d’ordenació dels ensenyaments dels primer cicle d’educació
d’educació infantil.
- Decret 102/2010 d’autonomia dels centres educatius.
- Document per l’organització i el funcionament de les llars d’infants públiques
dependents del Departament D’Ensenyament.
CONTEXTUALITZACIÓ
L’EDIFICI I REFERÈNCIA HISTÒRICA DEL CENTRE
La Llar d’infants Mare de Déu de Núria va ser construïda a mitjans dels anys 70, es va inaugurar al 15 de gener de 1979, està ubicada en el barri de Sant Pere de Ripoll.
Des de l’any 1979 fins el 1987 la llar contava de 3 aules :
1 aula de 1 a 2 anys
1 aula de 2 a 3 anys
1 aula de 3 a 4 anys
Amb una gran quantitat de nens a cada grup.
23 nens /es de 1 a 2 anys
35 nens/es de 2 a 3 anys
42 nens /es de 3 a 4 anys
Els nens de 1 a 2 anys dinaven a la classe i es traslladaven a dormir a l’altra banda de la llar on hi tenien el dormitori. Els altres grups dinaven a la sala més gran i dormien tots junts a les aules de 1 a 2 i de 2 a 3 anys. A cada grup hi havia 2 educadores. Tot i que els de 3 a 4 anys van estar fins l’any 1984 amb una educadora que tenia el suport de la directora quan li era possible. A l’any 1986 van passar a dinar i dormir cada grup a la seva aula.
A mesura que van anar passant els anys les ràtios de nens per aula van anar disminuint . Excepcionalment al curs 86-87 eren:
8 nens /es de 1 a 2 anys
20 nens/es de 2 a 3 anys
26 nens/es de 3 a 4 anys
Al curs següent ja van ser:
10 nens/es de 1 a 2 anys
22 nens/es de 2 a 3 anys
26 nens/es de 3 a 4 anys
Al 1987 van convertir el dormitori dels de 1 a 2 en aula i es van separar els infants d’aquesta edat en dos grups i una sola educadora a cada grup.
Al 1990 es van ampliar les instal·lacions de la llar es va cobrir el porxo i es va fer la zona de despatx, canviador i porteria nou.
Fins a l’any 1993 hi havia 4 aules:
2 aules de 1 a 2 anys ( una educadora a cada aula )
1 aula de 2 a 3 anys ( dues educadores )
1 aula de 3 a 4 anys ( dues educadores )
Al juny 1993 van marxar de la llar dos grups de nens els de 3 a 4 anys i els de 2 a 3 que van anar fer p3 a les escoles d’infantil i primària. Llavors es va transformar una aula de 1 a 2 anys per nens de 4 mesos fins a 1 any.
Aquell curs varem tenir:
1 aula de 0 a 1 any ( 7 nens i una educadora)
2 aules de 1 a 2 anys (una amb 8 nens i una sola educadora i l’altra amb 15 nens i dues educadores)
1 aula de 2 a 3 anys ( dues educadores)
Al curs següent es va transformar el canviador del personal en 1 aula per nens de 1 a 2 anys que es va anar ampliant a poc a poc utilitzant un trosset de rebedor. Des d’aquest moment fins ara el centre consta de 5 aules i les ràtios de nens/es que tenim fins a l’actualitat :
1 aula de 7 nens/es 0 a 1 any
2 aules de 10 nens/es cadascuna de 1 a 2 anys
2 aules de 18 nens/es cadascuna de 2 a 3 anys
Cada grup amb una educadora i una educadora de suport per tots els grups.
A l’any 2006 es va arreglar la teulada i van cobrir la cara sur de l’escola, i ens van quedar dos patits petits coberts.
A l’any 2010 es va canviar de lloc la classe de 1 a 2 que estava a fora al rebedor, tornant al lloc inicial i es va fer nova la classe dels nadons utilitzant el dormitori dels nadons, la sala de reunions i el canviador del personal. El canviador va passar a al costat del rebedor.
En l’actualitat la Llar consta:
5 aules:
La de 0 a 1 té un dormitori adjunt i un menjador.
Dues de 1 a 2 anys
Les dues de 2 a 3 tenen una part separada d’ús comú on hi ha l’espai de joc simbòlic en una i l’altra d’experimentació i manipulació, cada una té una zona de lavabo i canviador fora de l’aula.
Espais :
De música
De modelatge
D’art
De llum
Son d’ús comú.
1 sala comuna d’usos múltiples on si fa psicomotricitat, jocs, fa de pati quan plou, per les festes…
1 sala menjador on a més a més si fan les peces de psico i hi ha l’espai de modelatge.
Cuina
Bugaderia
Rebost
Magatzem de neteja
Quartet de manteniment
Lavabo del personal
Canviador / sala de reunions i treball pedagògic
Rebedor
Despatx
A l’exterior hi ha dos patis coberts de paviment i dos patis de gespa.
TIPOLOGIA DE LLAR
La titularitat de la nostra llar és pública depenent del Departament d’Ensenyament des de l’any 1989. Anteriorment depenia de Serveis Socials, que fou qui va finançar la seva construcció als anys 70.
Malgrat de ser pública i de titularitat del Departament d’Ensenyament, no és totalment gratuïta, havent de ser finançada parcialment per les famílies. Les taxes les fixa cada any el Departament amb una ordre publicada al DOG. I en la qual fixa les bonificacions.
L’etapa educativa que s’imparteix és el Primer Cicle d’Educació Infantil.
Consta de 5 unitats:
- 1 aules de lactants ( 0-1m) amb 7 alumnes per aula
- 2 aules de 1-2 ( 12-24m) amb 10 alumnes per aula.
- 2 aules de 2-3 ( 24-36m) amb 18 alumnes per aula.
Els professionals que treballen a la nostra llar són un total de 12 persones:
- 6 educadores
- 1 conserge.
- 4 persones de servei de cuina i neteja.
- 1 directora.
Les dades d’identificació del centre són:
Nom de la llar: Llar d’infants Mare de Déu de Núria.
Codi del centre: 17006241
CIF: S 1700300E
Correu electrònic : b7006241@xtec.cat
Telèfon: 972701554
Adreça: avinguda Comte Guifré s/n
Codi postal: 17500
Població : Ripoll
Comarca : Ripollès
ENTORN – SERVEIS, INSTITUCIONS I EQUIPAMENTS
Ripoll, és un poble amb uns 11.000 habitants., format per un nucli
central antic i barris perifèrics que van néixer a partir dels moviments migratoris dels anys cinquanta i seixanta.
L’escola està situada al barri de sant Pere, urbanitzat a la dècada dels seixanta/setanta amb blocs d’habitatges. Desprès s’han construït més habitatges de blocs i petits comerços, l’escola d’infantil i primària Tomàs Raguer i la d’educació especial Ramon Surinyac. També just al costat de la llar hi ha un geriàtric.
El barri de Sant Pere està en una part elevada i fins fa pocs anys per pujar-hi a peu costava una mica i si van construir uns ascensors que fa que sigui molt més fàcil accedir a la llar i al barri en general. La llar intenta col·laborar en les activitats que s’organitzen a nivell de poble, tenint en compte l’edat dels nostres alumnes.
Les famílies que porten els seus fills i filles a la nostra llar són en gran nombre residents de Ripoll o bé hi treballen. La presencia de famílies estrangeres i d’altre ètnies o cultures és escassa.
La major part del nostre alumnat podríem dir que pertany a la classe mitja de la població.
Les llengües d’us familiar són el català i el castellà. Les famílies castellanes la majoria son bilingües.
TRETS D’IDENTITAT
Des de el punt de vista social i cultural la Llar Mare de Déu de Núria es defineix com:
Escola catalana: la llengua vehicular és el català. Aquest fet, però, no implica la discriminació de altres llengües.
Escola laica: Des de la Llar no s’imposa cap creença determinada, ben al contrari, fomenta el respecte als sentiments, costums i opcions personals.
Des de el punt de vista pedagògic la nostra Llar es defineix com:
Escola integradora: la Llar entén la diferència com un fet positiu, en cap cas hi haurà discriminació per raons de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Escola coeducadora: Els nens i nenes han de rebre una educació comuna, encaminada a trencar rols masculins i femenins i a tenir els mateixos drets i oportunitats davant de la societat.
Escola integral: La nostra Llar vol contribuir en el desenvolupament de les potencialitats de cada alumne per tal que assoleixi el màxim d’autonomia i la incorporació al món en què viu.
Escola personalitzada: La Llar procura tenir en compte el nivell i el ritme d’aprenentatge de cada nen/nena adaptant-nos a les seves possibilitats i considerant el condicionants personals i/o socials. L’última finalitat és descobrir, valorar i potenciar les qualitats individuals de cada infant i de la seva família per tal que visqui feliç.
Escola inclusiva: A la nostra llar totes les persones que hi participen: famílies, educadores, infants entorn social, tenen un paper actiu en l’aprenentatge. Descobrim i treballem amb tots aquells recursos que ens facilita l’entorn natural tenint com a finalitat el respecte i l’estima pel medi que ens envolta.
Els valors que treballem a la nostra llar son: respecte, tolerància, convivència, solidaritat, autonomia, autoestima, cooperació i escolta.
HORARI ESCOLAR
L’horari d’atenció als infants és de 9 a 17h.
Les opcions horàries a les que poden optar les famílies són:
- De 9 a ¾ 12h. i de ¾ de 3 a 5h. sense servei de menjador.
- De 9 a 2/4 1 h. amb servei de menjador inclòs.
- De 9 a 15h. amb servei de menjador i migdiada.
- De 9 a 17h. jornada escolar sencera.
L’AMPAS de la llar ha creat un servei d’acollida al matí de 7,45 a 9h i a la tarda de 17 a 18h. que s’adequarà a la necessitat o demanda de les famílies.
L’ACOLLIMENT DELS INFANTS I DE LES FAMÍLIES
Abans del període de preinscripció durant dos dies es fan portes obertes perquè les famílies que ho desitgin puguin visitar la llar, no totes faran la preinscripció però es dona el cas que la majoria que venen a veure l’escola també fan després la preinscrició.
El període de preinscripció i matriculació és el primer contacte de les famílies amb la Llar, on es dóna informació sobre el funcionament i l’organització pedagògica de la Llar.
A finals de juny i durant la primera quinzena de setembre portem a terme l’acollida de les noves famílies amb les següents passes:
- Reunió general amb totes les famílies que comencen per tal de conèixer les característiques i funcionament del centre i la presentació de tot el personal que forma part de la Llar.
- Les famílies coneixen l’educadora i l’aula on anirà el seu fill/ filla i es decideix data i hora d’entrevista amb l’educadora.
- Entrevista personal amb la tutora. Les famílies presentaran el seu fill/filla a l’educadora i s’acordarà el procés d’adaptació de l’Infant a la llar .
A la nostra llar donem molta importància al procés d’adaptació:
L’adaptació és el procés que segueix el nen/nena, fent un gran esforç per integrar-se a una situació nova i desconeguda i que en funció del seu nivell de desenvolupament, poca autonomia i total dependència familiar, fa que resulti un procés difícil que li crea moltes angoixes.
En la majoria dels casos, és la primera separació del nen i la seva família. Això suposa un canvi molt important en la seva vida, al mateix temps que crea sentiments contradictoris i ansietat als pares.
És l’inici de noves relacions ( educadores – altres infants) un primer contacte amb espais i materials diferents.
Per tant, l’entrada del nen a la llar, implica l’entrada en el món social. Aquest primer contacte amb persones, espais , etc.. fora de l’acolliment familiar, determinarà els patrons de relacions humanes de l’infant i condicionarà, per tant, la seva personalitat.
La llar és conscient que durant aquest procés ha d’afavorir un clima i una actitud de confiança i seguretat per ajudar als pares. Així com dissenyar un model d’adaptació que realment respongui a les necessitats de l’infant, creant un ambient agradable i procurant que rebi el màxim d’atenció i dedicació.
Procés d’adaptació:
Els nens/nenes que continuen del curs anterior comencen ja des de el primer dia d’escola, els nens nous que començaran en aquests grups ho faran a partir del segon dia d’escola.
El període destinat al ingrés dels infants nous a la llar és entre tres/quatre setmanes en funció del calendari i del nombre de nens/ nenes nous.
El període d’horari flexible s’allarga aproximadament un mes i mig.
A les classes que comencen tots els nens de nou el procés que l’escola recomana serà aquest:
El primer dia el nen/a i la família tindran el primer contacte amb l’educadora dins l’aula. L’acompanyant que sempre serà un familiar, també tindrà accés a l’aula, respectant el que el nen/a faci ( tindrà un lloc establert per facilitar l’adaptació del seu fill/a).
El segon dia el nen/a i la família compartiran l’espai/aula amb un altre nen/a i família per començar a tenir relacions socials amb iguals.
El tercer dia els pares deixen durant uns minuts ( 5-10 min) els seus fills amb l’educadora i d’altres nens. Els pares no marxaran de l’escola sinó que s’esperaran en un altre espai.
El quart dia d’acolliment s’allargarà el temps que el nen/a estigui tranquil/a a l’aula sense la presència de la família. La família s’haurà d’esperar el temps necessari a dins l’escola però fora de l’aula per facilitar el procés i per poder modificar el temps en cas que el nen/a mostri inseguretat o incomoditat.
Depenent del nen/a i les necessitats individuals, del comportament que ha mostrat i de l’observació que hem anat fent durant aquestes sessions, podrem valorar quines són les necessitats reals modificant i/o allargant el temps d’acollida.
Quan el nen/a ha d’anar a una classe que ja hi ha nens del curs anterior el procés i els temps recomanats són els mateixos però haurà de compartir des del primer dia l’espai i l’educadora amb tot el grup.
Recursos pràctics:
Recomanem als pares:
- Quedar-se acompanyant al nen/a i anar allargant progressivament les estones que el deixeu a la Llar.
- No enganyar-lo i explicar-li el que passa amb raonaments senzills.
- Respectar l’horari parlat i pactat amb l’educadora.
- Procurar que el nen assisteixi a la Llar amb regularitat.
- Els acomiadaments haurien de ser curts decidits i ràpids, i mai tornar a entrar un cop s’ha marxat. La persona que marxa ha d’expressar alegria, mai angoixa o tristesa.
- Durant aquest dies fer els mínims canvis possibles a casa (alimentació, horaris, espais, bolquers, xumet…)
- Ser molt puntual a l’hora de recollir-lo a la sortida.
- Portar algun objecte o joguina que li sigui familiar.
- Amb aquest tipus d’adaptació, no pretenem que el nen no plori, ja que hi ha molts nens que manifesten les seves angoixes mitjançant el plor (plorar és bo).
- Caldria que la persona que faci l’adaptació sigui sempre la mateixa.
L’ÚS DE LA LLENGUA CATALANA
La llengua vehicular a la nostra llar és el català i entenem l’ús de la llengua catalana com un dret que tenen els infants atesos en el nostre centre.
La direcció de la llar d’infants vetllarà perquè la llengua catalana sigui el vehicle d’expressió normal en el centre:
- Comunicació oral amb les famílies
- Comunicació oral amb els infants
- Comunicació oral entre el personal del centre
- En els documents que es lliuren a les famílies
- En els documents de centre
Pel que fa a la incorporació en el centre d’infants amb llengua familiar diferent a la catalana, el personal educador vetllarà perquè l’infant i la família es sentin acollits i establirà les estratègies necessàries que els li facilitin la comunicació.
METODOLOGIA
Partim de la concepció d’infant com un esser competent i en procés d’evolució.
Evolució que té una doble dimensió: A nivell individual i a nivell social, amb unes necessitats específiques i uns drets que li confereix la mateixa societat.
Entenem l’Infant com a protagonista del seu propi aprenentatge, com un esser que aprèn a partir de les pròpies produccions, esquemes, construccions… La nostra tasca com a educadors és acompanyar, donar suport i guiar el seu procés.
Considerem que tota l’estona que els infants romanen a la llar ha de ser educativa, i per tant, en tot moment, incloent les entrades i sortides, les estones de dinar, el canvi de bolquers,…es busca la finalitat educativa i propiciar el desenvolupament de les capacitats dels infants.
La vida quotidiana ofereix als infants una gran varietat d’experiències i situacions que els permet entrar en contacte amb els elements, codis, llenguatges, valors, etc.. que integren la nostra cultura.
Des d’aquesta perspectiva considerem que és necessari potenciar activitats que provoquin la interacció dels infants amb els elements de l’entorn i amb d’altres membres de la societat, tant a nivell físic com mental i social.
D’entre totes elles, destaquem l’activitat lúdica ( el joc ) i exploratòria com a activitat privilegiada en aquestes edats.
Entenem el joc com a motor de l’aprenentatge dels infants. És un element bàsic i primordial per al desenvolupament de l’atenció, la memòria, el llenguatge, la imaginació i la personalitat.
És el recurs per excel·lència en el treball amb els nens i les nenes d’aquesta edat, per mitjà del qual els infants van coneixent progressivament el comportament dels adults, les normes socials, les formes de relacionar-se, les propietats dels objectes…
Les activitats quotidianes del centre, l’estona de dinar, de higiene o de pati són activitats educatives. És per això que programem aquestes estones intentant que hi hagin els elements necessaris per contribuir al desenvolupament de les capacitats.
Donem importància i facilitem el joc de representació i el joc simbòlic que permet el desenvolupament cognitiu de l’Infant. Organitzem els materials i els espais de forma que el propiciïn, deixant temps perquè els infants puguin fer les seves representacions del que veuen.
La manipulació, l’experimentació i les activitats exploratòries contribueixen a que els infants adquireixin una gran quantitat de coneixements. A la llar incentivem aquestes activitats procurant a més, que analitzin i verbalitzin les activitats manipulatives i motores.
Facilitem propostes que possibilitin als infants els mitjans per construir una imatge positiva d’ells mateixos, que reforcin la seva autoestima.
Som coneixedors que és amb la nostra actitud com millor afavorirem la seva autoestima.
Li donem importància als interessos del grup classe, això ens permet poder actuar amb un alt grau de motivació, condició fonamental per poder propiciar els aprenentatges dels infants.
CRITERIS ORGANITZATIUS
L’estabilitat i la seguretat són factors necessaris pel bon funcionament de l’estada de l’infant al nostre centre.
Partim de la concepció d’infant com un ésser competent i en procés d’evolució, per tant considerem que els adults deixen de ser el centre de l’activitat del grup i tenim una tasca primordial en la planificació de l’ambient educatiu organitzant espais, temps i materials.
Els espais:
- Pensem que els infants fins a tres anys han de tenir un grup de companys, una aula i una persona educadora que siguin estables, que li donin confiança i seguretat. Normalment l’espai de referència de l’infant i la seva família és la seva pròpia aula.
- A la nostra llar hi ha els altres espais comunitaris on pensats i preparats per que el nen experimenti i (sala de psico. Espai de música, de modelatge, de contes, de la llum i de l’art.). En aquests espais també es té en compte els criteris d’organització, temps i materials.
- Mitjançant l’organització temporal, la distribució dels espais interiors i exteriors i dels materials afavorim i potenciem l’autonomia dels infants ( anar al vàter, beure aigua, el menjador etc..).
- El pati de la Llar el considerem com un espai educatiu i que ha de tenir llar.
Els materials:
- Oferim als infants varietat de materials, de diferents tipus, de l’entorn continuïtat amb les característiques generals de l’organització del centre.
- Els espais són compartits per tota la comunitat educativa i per tant és important fer- los conèixer a tots els infants, a les famílies i al personal de la natural, inespecífics, de reciclatge, i també joguines:
- La llar considera important vetllar per la disposició del material que sigui ordenada, visible i accessible pels nens i nenes que els hi permeti moure’s amb seguretat i facilita que si puguin orientar i esplaiar fàcilment.
- Cal tenir cura del material i renovar-lo sempre que sigui necessari, això estimularà als nens i les nenes a mantenir l’interès per l’exploració dels objectes i potenciar les actituds de respecte envers el material.
COM ENTENEM LA INCLUSIÓ
La Llar d’Infants acull a tots els infants sense discriminació i exclusió de cap mena.
ELS NOSTRES PRINCIPIS:
-Mostrar respecte envers les diferents races ,religions,situacions i característiques dels infants .
-Oferir a tots els infants la possibilitat de participar en les activitats ordinàries i
Propostes.
-Donar una atenció i el suport necessari a l’Infant que ho necessita , pel seu desenvolupament.
-Afavorir la supressió de les, barreres físiques,culturals actitudinals, metodològiques i organitzatives que dificulten el desenvolupament de tots els infants.
-Utilitzar l’assessorament de professionals especialitzats per tal d’atendre de forma adequada a tots els infants.
-Atendre les individualitats,els diferents ritmes d’aprenentatge, adreçant una mirada personalitzada envers l’Infant.
-Estar atents a les dificultats d’aprenentatge i de desenvolupament que poden tenir tots els infants, no només aquells que presenten discapacitats o que tenen necessitats educatives especifiques .
-Reconèixer que la inclusió en la educació es un aspecte més de la inclusió en la societat.
COM ATENEM LA DIVERSITAT
Tots els nens i nenes de la llar han de poder progressar en l’assoliment de les seves capacitats siguin quines siguin les seves característiques, i desenvolupar-se com a membres d’un grup social on siguin respectats i acceptats.
Com ho portem a terme:
- Entenem que la diversitat són els diferents ritmes i nivells maduratius de cada infant. Així com el conjunt de les seves pròpies experiències de les quals són portadors.
- Entenem i acceptem els diferents patrons culturals de les famílies, a la seva escala de valors i a la situació en què en cada moment es troben els membres de la mateixa.
- Creiem que acollir la diversitat a l’aula, es qüestió de sensibilitat : apropar una joguina al infant que no hi arriba, preveure estructures per als infants que comencen a caminar que els permetin posar-se drets….
- Acceptem amb naturalitat que hi ha infants que poden trigar més estona en realitzar una activitat o que han de repetir més vegades una situació per generar en ells aprenentatge.
- Com a persones educadores acollim la diferència com un dret dels infants.
- En les activitats tenim en compte les diferències individuals i apliquem les estratègies que s’adeqüin millor a cada infant.
- Les unitats didàctiques són obertes i flexibles.
SEGUIMENT I OBSERVACIÓ DELS INFANTS
A la nostra llar basem el seguiment dels nens i nenes en l’observació constant i sistematitzada per part de l’educadora, de les conductes que es manifesten tant a nivell individual com col·lectiu i de les seves respostes davant les activitats d’aprenentatge.
Donem més importància a l’observació del procés que no pas la del resultat final, per tant les situacions d’observació ens han de permetre seguir els passos que va superant l’infant.
Els instruments que faciliten l’observació dels infants son:
- Per a cada programació d’un espai, o projecte…utilitzem uns elements d’observació, que es corresponen amb els objectius didàctics de la mateixa unitat.
- El que observem ho anotem i ho acompanyem de fotos que serveixen de suport a l’observació.
També es té en compte l’observació espontània que realitza l’educadora durant les activitats quotidianes de l’aula.
RELACIÓ AMB LES FAMILIES
La família i la llar tenen un objectiu comú, l’educació dels infants en els primers anys de la seva vida. Si l’educació dels nens i les nenes és una tasca compartida entre pares/mares i educadors, es obvi que cal una estreta col·laboració entre ells per donar coherència a tot el procés educatiu, basada en la confiança mútua que generi diàleg i que faciliti l’intercanviï de coneixements de l’infant.
Intercanvi d’informació sobre el centre:
– Jornades de portes obertes
- Preinscripció i matriculació.
- Reunió de pares nous que començaran al setembre a finals de juny.
- Reunions d’aula a principi o mitjans de curs.
Intercanvi d’informació sobre l’infant:
- Entrevista inicial abans de d’incorporació de l’infant al centre.
- Entrevistes individuals ( seguiment del curs). Optatives.
- Relació diària amb les famílies ( entrades i sortides).
- Entrevista a mitjans o a final de curs.
Mecanismes de col.laboració:
- Col·laboració de les famílies en el procés d’adaptació de l’infant.
- Col·laboració de les famílies en la festa de Nadal.
- Col·laboració de les famílies en la festa de final de curs.
Mecanismes de participació:
- Participació a través de l’AMPA
- Participació a través del Consell escolar.
CONCRECIÓ CURRICULAR
Capacitats:
- Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
- Assolir progressivament la seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si mateixos i dels altres persones.
- Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.
- Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.
- Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habitual per mitjà de diversos llenguatges.
- Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar gradualment en activitats socials i culturals.
- Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana., identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
- Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i iniciant-se en la resolució pacifica de conflictes.
- Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
Objectius d’àmbit pedagògic:
- Afavorir el desenvolupament harmònic dels nens i les nenes, atenent les seves necessitats afectives, motrius, cognitives, respectant els seus propis ritmes.
- Afavorir i ajudar el seu procés d’autonomia per tal que sigui capaç d’utilitzar els propis recursos per solucionar de forma progressiva les seves necessitats.
- Potenciar les relacions amb l’educadora – com un adult que no és de la família- i la relació amb altres nens i nenes, pensant que és un procés de socialització que l’ajuda en el seu creixement personal, i el preparen per viure la convivència futura en la societat democràtica.
- Ajudar a l’infant en el seu aprenentatge, tenint en compte les seves etapes evolutives, partint dels seus interessos, utilitzant com a principal motor el joc.
- Afavorir la comunicació afectiva i la interacció infants/ adults a partir de la comunicació lingüística.
- Escoltar atentament captant les situacions comunicatives a través del gest i l’entonació.
- Afavorir la necessitat i l’esforç per comunicar-se verbalment.
- Afavorir el desenvolupament de les activitats motrius generals: coneixements i domini del propi cos.
- Estimular la manipulació sensorial, perceptiva i d’exploració.
- Aconseguir la coordinació dels moviments, guanyant en equilibri i agilitat.
- Regular i controlar el ritme de: alimentació, descans, higiene, vestit i ordre, col·laborant activament.
- Iniciar la comprensió de les nocions espacials, tenint per referència el seu cos, ( davant-darrera, etc…)
- Afavorir que sentin goig i plaer en l’activitat musical.
- Potenciar la creativitat dels infants.
Àmbit institucional:
- De projecció interior:
- Afavorir el treball en equip dels membres docents.
- Afavorir la participació de tot el personal en la tasca educativa.
- Dinamitzar les reunions d’equip.
- De projecció exterior:
– Participar com a centre en les trobades que es facin dins el cicle 0-3 anys.
- Aportar les experiències pedagògiques fetes a la llar allà on es cregui que poden ser útils.
- Contactes amb altres professionals ( EAP, CDIAP, Sanitat, …)
- Centre de Recursos.
- Etc…
- De formació permanent:
- Assumir la necessitat de formació permanent en les seves diverses formes, com a eina essencial dins la professió.
Àmbit Administratiu:
- El canal de comunicació i relació amb els organismes externs a l’escola es portarà a terme a través de la direció, que al mateix temps es farà càrrec de l’organització i gestió interna.
- Col·laborar en la distribució dels recursos econòmics a partir d’un estudi de les necessitats, tot prioritzant els criteris que afavoreixen la millora de la qualitat pedagògica.
Àmbit humà i de servei:
- Aconseguir unes relacions interpersonals satisfactòries entre tots els professionals que facin possible la satisfacció en el treball i la implicació de tots en el desenvolupament del PEC.
- Organitzar el funcionament del menjador com un servei que a més de la funció de alimentació faci possible l’adquisició d’uns hàbits personals i socials.
- Per tal d’aconseguir una bona comunicació amb les diferents educadores, es buscaran diferents formes organitzatives que la facilitin ( ex: torns de dinar,…).
ESTRUCTURA DE FUNCIONAMENT
- Direcció:
La direcció del centre recau en una de les persones de l’equip educatiu per elecció del claustre.
És la persona que realitza les tasques burocràtiques i administratives del centre. Realitza també les tasques pedagògiques de coordinació i les de relació amb l’exterior.
- Equip docent:
Està format per les educadores de cada classe i l’ educadora de suport .
- L’educadora és la professional que realitza el seu treball amb nens de 0-3 anys, i participa en el pla general del centre.
- L’educadora de suport no té cap classe assignada, perquè fa el reforç de totes les classes. També realitzen les activitats comunitàries de psicomotricitat.
- Serveis:
Aquesta estructura està composta per la cuinera, ajudant de cuina i personal de neteja i per el conserge. Cada un dels quals té les seves funcions específiques.
- Grup de pares/ mares:
Tenim un grup de pares i mares que formen la AMPA i que col·laboren amb la llar.
- Normativa:
Donat que és un centre públic depenent del Departament d’Ensenyament, el funcionament del centre, ens ve regulat per la normativa del Departament que és comuna a totes les llars d’infants públiques de Catalunya dependents de Departament d’Ensenyament.
CONSIDERACIONS FINALS
Totes les decisions respecta als continguts, objectius, aspectes metodològics i organitzatius d’ ensenyament i aprenentatge i de la seva avaluació que es prenguin en el marc del projecte curricular de centre han de ser coherents amb aquest projecte educatiu.
Aquest projecte educatiu podrà ser esmenat, revisat o modificat quan així ho acordi la majoria absoluta de l’equip educatiu. Es revisarà com a minin cada dos anys.
Ripoll, octubre 2020
