Els nadons aprenen a moure’s sols, i amb llibertat de moviment
El desenvolupament motor sorgeix d’una manera espontània, sovint l’adult interfereix i no sempre és el millor per l’infant.
És molt habitual que quan neix un fill/a, els progenitors, encara que gaudim plenament de cada etapa imaginem amb il·lusió el proper pas del petit: quan aguanta el cap, quan seu, quan camina,… I també és molt corrent que els “ajudem” a fer moviments, que per la seva edat encara no pot realitzar. Així, per exemple, seiem els petits protegits amb coixins per que no caiguin, perquè encara no tenen prou rigidesa; o en pocs mesos els posem drets perquè ens pensem que ells ho demanen. Mal interpretant una necessitat de l’infant a posar-lo en posició vertical per observar el món en un altre perspectiva.
L’adult no ensenya moviments ni ajuda a realitzar-los i els nens/es es mouen i es desenvolupen per la seva pròpia iniciativa. Quan ells/es no estan preparats per fer segons quins moviments es més perjudicial i en conseqüència la postura dels músculs no és natural, es forçada, i els músculs queden tensos o en males posicions.
Al posar el petit en una postura que no pot adoptar per si mateix l’obliguem a estar immòbil i no pot sortir d’aquesta posició. Sempre dependrà de l’adult per canviar de postura, per tant, fomentem la dependència amb l’adult i frenem el seu desenvolupament autònom. I amb la intervenció de l’adult perd etapes intermèdies del seu desenvolupament motor, com reptar o el gatejar, etapes que són necessàries per adoptar postures noves.
S’ha observat que els infants que aprenen els nous moviments per si mateixos, tenen més equilibri, més coordinació, més seguretat en les seves activitats. També viu més el procés d’aprenentatge i tenen més seguretat en si mateixos.
Resulta difícil no precipitant-se a la intervenció del seu desenvolupament motor, i com a pares si volem ajudar als nostres fills/es a moure’s ràpidament i sense contratemps per “donar-li el millor” hem de tenir una actitud pacient i respectuosa.
Etapes principals del desenvolupament motor:
- En un principi, l’infant està estirat boca dalt i els seus moviments van fent-se cada vegada més vigorosos.
- Després puja la espatlla , aixeca la pelvis, gira el tronc i es posa de costat.
- Més tard aprèn a girar per quedar boca terrosa. En aquesta posició pot aixecar el cap per un temps prolongat.
- Es sosté amb els braços i més endavant sobre els quatre membres. Pot desplaçar-se rodant i reptant. Per últim, aprèn a gatejar.
- Es capaç d’adoptar una posició semi assegut, amb una mà recolzada al terra. Després es pot mantenir assegut.
- Es posa de genolls amb el tronc erigit i després comença a posar-se de peu sostenint-se amb algun objecte.
- Per últim, poden sostenir-se de peu, per finalment aprendre a caminar.
Podeu trobar més informació; llibertat de moviment de Emmi Pikler.
