A diferència de l’any passat, la tranquilitat, relativa (a tothom li agrada que els reptes surtin bé), m’acompanyava aquest cop. El treball en equip per part del professorat facilita la part mecànica: que tot estiga a punt a l’hora indicada.
El repartiment equilibrat dels grups ajuda a que els resultats dels nostres set equips que competeixen en horari de tarda siguen força semblants. El silenci és la nota única els primers minuts de la competició. Al voltant de 30 equips de tot l’estat estan ja en marxa resolent els reptes seleccionats pels responsables de l’esdeveniment (gràcies, un cop més, a Iñaki Bilbao i al seu equip per facilitar-nos aquestes oportunitats).
Tres hores de treball intens, cerques, sorpreses, nervis… La fruita, pastes i cafés són constants començada la segona hora. La classificació varia conforme passa el temps.
La satisfacció generalitzada torna a fer-se evident amb els somriures quan s’acaba la jam.
Fora ja de l’institut, compartir una birra amb l’equip és el millor premi possible.
