CANT ÈPIC DEL MENÚ DE SETEMBRE

Setembre ja desperta || al temple del menjar,
les taules fan renglera || i els plats van a lluitar.
Verdura duu l’escut || la carn entra al combat,
la fruita, sempre ferma, || conclou el noble àpat.

Llenties fan la crida || dimarts, amb gran honor,
i fruita les corona || amb digne resplendor.
La pasta carbonara || governa el menjador,
i el lluç avança noble || com un antic senyor.

Amanida ben verda || prepara el nou combat,
arròs amb bon pollastre || serà nostre soldat.
La crema de verdures || divendres fa el seu cant,
i llom en nobles llibrets || avança triomfant.

La pasta en amanida || desperta el nou dilluns,
pollastre fet al forn || ens fa sentir més junts.
La sopa obre les portes || d’un dimarts gegantí:
mongetes i botifarra || proclamen el festí.

Fideuà victoriosa || domina el menjador,
hamburguesa s’aixeca || amb força i amb honor.
La truita de pernil || acomiada el combat,
i fruita posa terme || al nostre gran relat.

Verdura torna al camp || amb samfaina i carn,
els ous prenen les armes || damunt del noble plat.
Els cigrons fan la guàrdia || amb ous al seu costat,
i arriba bolonyesa || amb lluç ben preparat.

Octubre ja s’acosta || brandant un nou estendard:
pollastre amb all s’aixeca || com heroi llegendari.
Els fideus fan la guerra || amb salsitxes al costat:
oh, cuina de l’institut, || que el plat sigui sagrat!