Avui, dimarts 8 de març de 2022, Dia Internacional de la Dona Treballadora, volem reivindicar la situació de desigualtat de la qual hem estat i continuem sent víctimes. Manifestem que les dones no ens aturem, continuem movent el món i estem presents, participant i liderant els espais de representació i de presa de decisions. Tanmateix, la nostra situació continua sent la mateixa que antany; l’estructura patriarcal de la nostra societat continua oprimint-nos!

Actualment, hi ha hagut avenços importants en diversos països assenyalats com a tercermundistes. Els protagonistes d’aquests avenços són Mèxic, Equador i Colòmbia, que en els últims mesos han despenalitzat l’avortament i l’han legalitzat. Aquest avenç significa un pas més en la llibertat de la dona, que posarà fi a molts anys de clandestinitat i repressió.

D’una banda, cal recalcar que el nostre país, segons diverses estadístiques, és el primer en consumició de prostitució a Europa i el tercer en tot el món, després de Tailàndia i Puerto Rico. Aquesta activitat econòmica no està regulada per una llei concreta ni tampoc és il·legal, es considera «alegal». És per aquest motiu que, durant els darrers anys, han incrementat exponencialment els casos de víctimes de prostitució, explotació sexual i tràfic, les quals estan força lligades. D’acord amb les dades oficials, el 80% del tràfic mundial es realitza amb fins d’explotació sexual i d’aquest percentatge, més del 90% de les víctimes són dones i nenes. Aquest servei és una de les moltes proves que existeixen encara avui en dia de la idea arcaica de: «les dones són només objectes».

D’altra banda, un dels fets mundials succeïts durant l’any 2021, va ser la repressió masclista de les dones afganes pel règim dels Talibans. Aquest fet va provocar un pas enrere en la llibertat guanyada durant anys en aquest país. En l’actualitat, moltes dones, no només afganes, sinó de tot el món, estan lluitant per poder tornar a tenir els drets i les llibertats posteriors a la repressió d’aquest règim masclista.

Altrament, gràcies a un estudi realitzat per l’OMS, el 2018, hem sabut que una de cada quatre dones, d’entre 15 i 49 anys, ha patit d’algun tipus de violència sexual o física, a mans de la seva parella, en algun punt de la seva vida. Aquestes xifres d’abús masclista, han augmentat i s’han vist potenciades amb la pandèmia; això és degut, en gran part, al tancament i la reducció d’accés a llocs d’ajuda per a les víctimes. A conseqüència d’això, el 2020, una de cada tres dones afirma haver patit de maltractament masclista en la seva relació.

Cal remarcar que la bretxa salarial és un assumpte preocupant de misogínia en l’àmbit de treball, i que pateix un gran augment aquests darrers anys a causa de la pandèmia, arribant a quasi un 40 % de diferència a Espanya. A Catalunya, sent la comunitat amb les dades menys preocupants, hi ha una diferència del 26 %. Aquestes dades augmenten respecte a l’edat, sent les dones amb més de cinquanta anys les que més pateixen de salaris més baixos.

També cal destacar que la mutilació genital és un tipus de violència cap a les dones que trenca amb els drets humans. Un de cada vint dones ha sigut o serà mutilada. Aquesta pràctica no és exclusiva en països tercermundistes, també arriba als països europeus. Podem alegrar-nos de saber que el govern liberià, un dels que més casos de mutilació presenta, aquest mateix any, ha fet un acord per suspendre aquesta pràctica durant els pròxims cinc anys.

Per tot això, amb aquest manifest, volem recordar que cada dia de l’any són dies en els quals hem de seguir treballant, lluitant i manifestant-nos per la igualtat. Sempre recordant totes aquelles dones que han lluitat incansablement per aconseguir que els nostres drets fossin recordats i que van assentar les bases per construir una societat més justa; avui podem continuar lluitant i reivindicant-nos. Les dones som part imprescindible de la societat, part activa, principal i bàsica per a un desenvolupament harmònic del futur; per poder avançar com a comunitat, hem de tenir en compte totes les persones, indistintament del seu sexe, gènere, identitat o orientació. Aquest és el gran repte que tenim al davant.