El sis de març, vam sortir de l’Escardivol a les set del matí. Al voltant de les nou  vam parar a la Cerdanya menjar-nos l’entrepà. Després vam continuar el nostre camí fins a la Molina. Quan vam arribar, ens vam posar per fila, i ens anaven repartint el material per esquiar. Després ens vam separar per grups per fer les classes. A l’acabar a la 13:30 anàvem a menjar a un restaurant Italià, i el primer dia vam menjar paella  amb enciam i, per acabar, un gelat de nata i xocolata. Abans de començar les classes de la tarda ens deixaven anar per lliure, així ens podíem agrupar els de Snow i els d’esquí.

Al acabar vam anar a deixar el material en  una taquilla, i vam agafar el bus per anar a l’hotel. Ens van donar les claus de les habitacions per grups, i vam anar a endreçar-ho tot. A les 20:30h anaven a sopar. Era un buffet lliure, cadascú  menjava el que volia. I després teniem temps lliure.
Al dia següent, anàvem a les 08:00h a esmorzar. Després cadascú s’anava a preparar per anar a la neu. Ens recollia el bus a l’hotel i ens deixava a la taquilla. Esquiàvem, tornàvem a menjar… Gairabé  el mateix que el dia anterior, però el que canviava era que a la nit fèiem  “Karaoke”.
Al dia següent era el nostre últim dia esquiant, al acabar d’esquiar vam anar a una sala de jocs, i vam estar jugant a un munt de coses.
També aquella nit vam tenir discoteca, perquè hi havia un altre institut i ens van convidar al seu dia de discoteca.
El dijous vam anar a Caldea. Era “xulíssim, a mi em va encantar. Després vam passejar per Andorra la Vella. Aquella nit també vam tenir discoteca. I també vam convidar a l’altre institut. Al dia següent vam anar a la seu d’Urgell a fer piragüisme  i rafting.  Va ser una “passada”. I per últim, vam agafar el bus de camí  cap a casa.
A mi personalment, aquest viatge m’ha agradat moltíssim. És una pena que no es torni a repetir, perquè la meva percepció és que va ajuntar moltíssim a la gent. Ens ho vam passar pipa, va ser una passada de viatge, plena d’emocions.  M’encantaria repetir-lo. Jo, al arribar, vaig plorar perquè em feia pena  deixar-ho enrere i que es quedés en tan sols un record més.