El passat dimarts 29 d’octubre l’alumnat de primer cicle del centre va rebre la visita de la Meritxell Lorca.
La Meritxell és una persona entusiasta i positiva, que ha plantat cara i ha vençut les adversitats i va venir a explicar-nos com la seva vida com un repte constant.
Els alumnes van empatitzar amb la seva història i ens ho expliquen:
MERITXELL LORCA
← Ella és la Meritxell Lorca. Es va quedar cega total als 15 anys i ara és esquiadora i atleta. Ens va venir a fer una xerrada sobre la superació de la seva ceguesa.
Què ens va explicar?
De petita ja no hi veia massa bé, però no ho pensaven això i ho substituïen dient-li que era maldestre. Quan es van adonar de què ella no hi veia bé, la van portar a l’oculista, però no sabien què li passava. Resulta que allò que no li trobaven, anava empitjorant cada cop més, fins a quedar-se cega total. El pitjor de tot, és que a 1r d’ESO, quan només hi veia un 5%, les seves amigues de tota la vida, la van deixar de banda.
Van anar a metges i metges per evitar que és quedés cega, i pensaven que no hi veuria més per allà als 20, 30 o fins i tot 40 anys, però un dia, en despertar-se, a 3r d’ESO, li va dir a la seva mare: – “Mama, el dia ha arribat”. I aquell va ser el moment més trist de la seva vida, en pensar que no veuria més la cara dels seus pares, ni tampoc la del seu germà. Però tot i així ella ho va saber superar. Ara el seu esport com a “hobbie” és l’esquí que amb els seus
pares ja el practicava, i com a més important, l’atletisme, dins del qual practica llançament de disc i salt de llargada. En aquests esports, ha quedat campiona de Catalunya, d’Espanya i d’Europa, tot i competir amb persones que encara hi veien una mica. A part de superar-se amb l’esport, també va aprendre a llegir el “braille” en un any, quan la gent l’aprèn en 5 o 6 anys. Gràcies a tota la tecnologia d’avui en dia, se li ha facilitat el treball més complicat.
Com ens vam quedar en sentir la seva història?
Primer ens vam quedar tristos en dir-nos que es va quedar cega i que no veuria més la cara dels seus pares ni del seu germà, però quan ens va dir que les seves amigues de tota la vida, la van deixar de banda, ens vam quedar sorpresos del seu egoïsme.
Però no només ens vam quedar sorpresos per la reacció de les seves amigues, sinó també per la seva superació de cada dia i en l’esport. A part de tot això, vam pensar que som uns afortunats, i no donem importància a les coses diàries.
Hem après a valorar el què tenim (i si no, ho hem de fer).
Va ser una sort haver-la tingut aquell dia i què ens pogués explicar les seves històries. Conèixer la Meritxell ha estat per nosaltres una experiència irrepetible.
Escrit per Úrsula Pontnou i pensat per l’alumnat de 1r.
