Avui fa just dos mesos  del confinament. El dia anterior al  migdia rebíem l’ordre de tancar l’institut, quan teníem programada per la tarda la reunió informativa de les famílies de 6è d’Educació Primària; encara queden pastes del berenar al congelador i tríptics per repartir. Durant aquest temps sí que hem pogut anar a comprar i per tant passar –amb la mascareta posada- davant de l’institut; quina sensació més estranya de veure’l sempre tancat i no poder-hi entrar!  Ens ha tocat viure una situació ben anormal, però que hem hagut d’afrontar.

En el nostre cas, la major part de la comunitat educativa ens hem trobat a casa confinats –com la majoria- amb el repte d’intentar continuar el curs fent ús de les noves tecnologies. Quin desgavell! Quin neguit! Fins quan? Rebem instruccions del director dels serveis territorials, les notícies als mitjans de comunicació que sovint s’avancen al que sabem i una màxima preocupació: la salut de tots.

Paral·lelament, com a professionals de l’ensenyament, volem que els nostres alumnes avancin en els seus aprenentatges i no perdin el fil del curs; per tant, ens organitzem telemàticament demanant tasques als alumnes a través de plataformes, oferint-los “classes” virtuals, fent reunions a tort i a dret, ESPERANT poder tornar a una nova normalitat el més aviat possible.

Trobem a faltar el contacte directe i real amb tota la comunitat educativa, i des d’aquí volem agrair a les famílies la seva paciència i comprensió; al professorat el seu esforç diari – el correu electrònic treu fum; a la nostra administrativa, la seva disponibilitat; i en especial dir als nostres alumnes que ho esteu fent molt bé.

Una abraçada confinada,

L’equip directiu