L'Oriol Font ho explica:
La sortida va anar molt bé. Quan encara no era del tot fosc vàrem començar l'observació tot veient el planeta Venus, que estava en dicotomia. Un cop va enfosquir, vaig fer una explicació del cel d'estiu-tardor, tot explicant les principals constel·lacions, a part d'explicar com localitzar l'estel polar. Un cop acabada la introducció a ull nu, vam observar un munt d'objectes de cel profund: cúmuls oberts (el doble cúmul de Perseu, per exemple); cúmuls globulars (el gran cúmul d'Hèrcules); galàxies (la d'Andròmeda i les seves dues satèl·lits); nebuloses (dues nebuloses planetàries: M 57 i M 27); estels dobles (Gamma Andromeda), etc. Més avançada la nit vàrem veure l'esplèndid cúmul obert de les Plèiades (M 45), el cúmul M 37 d'Auriga (una veritable meravella) i alguns objectes més, certament notables, com l'estel múltiple de la Llira (un sistema quàdruple de dos grups d'estels dobles, que orbiten al voltant d'un centre comú de masses).
La mainada va marxar pels voltants de les onze. Una hora més tard vàrem poder veure el planeta Júpiter i els seus satèl·lits.
M'agradaria, molt especialment, agrair la col·laboració d'en Xavier Pérez, en Jordi Alabau i en Joan Palau, del Gurp d'Astronomia Amics de Calella. Amb la seva entusiasta col·laboració i posant a disposició de tothom dos dels tres telescopis emprats vam poder gaudir, encara més, del cel nocturn de Montesquiu.