L'Any Espriu ha acabat. Però no deixarem enrere la seva tasca. Ni els seus poemes, ni la seva prosa, ni el seu afany per salvar els mots i conservar les paraules que ens són pròpies. Per això hem demanat als alumnes de l'Institut quins mots salvarien, i hem pogut veure propostres com aquestes:
SENTIMENTS LLAMINADURES FIDELITAT CREURE MEUCA
LLIBERTAT SEMPRE XITXAREL·LO ESBERLAR
BALIGA-BALAGA GEMEC ATZUCAC APROVAR SOMRIURE
Recordem les paraules d'Espriu:
Salvàvem els mots Sentir només, saber de cada cosa
de la nostra llengua el nom senzill, el simple nom.
el meu poble i jo. (Els jacints)
(El meu poble i jo)
Però hem viscut per salvar-vos els mots, Ni amb aquest cant de tan perfecta escola,
per retronar-vos el nom de cada cosa. ni amb mots apresos al més savi lèxic,
(Inici de càntic en el temple) ni amb rares pauses o subtils silencis,
no esgotaràs tots els noms de la mort.
(Noves paraules d'Agur)
