Dissabte 8 de març, es va commemorar, internacionalment, el dia de la dona treballadora. Al centre, ho vam fer el dilluns 10.
Aquest dia, cada any, és per recordar tots els avenços, les lluites i els drets aconseguits, però també per recordar les batalles que encara cal guanyar. Un dels grans reptes és la pressió estètica que pesa sobre tota la societat, però sobretot cap a les nenes i dones. Una pressió que s’amaga darrere de les expectatives socials sobre com haurien de ser físicament, emocionalment i, fins i tot, socialment i que no respecta la diversitat corporal.
Vivim en un món on moltes vegades es pensa que hem de tenir una aparença “perfecta”. Però, què vol dir ser “perfecta”? Sovint, les revistes, la televisió i les xarxes socials ens mostren una imatge de bellesa que no és real, creant un cànon d’estètica inassolible, que posa en perill la salut mental i emocional, sobretot de les dones de totes les edats i sense tenir en compte que en realitat, la bellesa és diferent per a tothom.
Aquest Dia de la Dona treballadora a l’escola, volem recordar i reivindicar la llibertat de ser, de viure i d’expressar-nos sense por al judici, sense la necessitat de complaure un model estètic imposat. Les dones i nenes no han de ser valorades només pel seu cos o la seva cara. El que realment importa és el que tenim a dins: la nostra capacitat, els nostres somnis, la nostra amabilitat i el que aportem al món.
Avancem cap a un futur on puguem ser lliures, sense la necessitat de seguir una imatge que no ens representa. La bellesa radica en la diversitat, en la llibertat de ser qui som, sense por ni restriccions i en les diferents formes de ser i de viure.
Perquè l’autèntica bellesa no té un rostre únic, ni un cos determinat.
