Ja hem tornat!!! I amb els cors plens d’experiències, emocions i sentiments per tot el que hem viscut allà. Hem pogut conèixer la lletra petita de les històries de gent jove que ho van donar tot per la llibertat!!! I cantar, emocionar-nos amb les cançons d’unes lletres precioses que ens han fet plorar, emocionar, sentir allò que amb les paraules no es pot dir.
Hem trepitjat les platges i els pobles del D-day, hem llegit cartes de nens soldats, perquè amb 17, 19 i 21 anys eren uns nens amb molta vida pel davant que la guerra va estroncar.
Hem vist l’estètica i l’austeritat dels perdedors, sense flors i amb aquells silencis punyents… si es que es pot dir que a la guerra hi ha vencedors… No ho sabem. El cementiri americà impolut, blanc brillant, al costat del mar, també és un dipòsit immens de víctimes molt joves que tot i que els hi van dir que eren uns herois, els van dur a morir en una terra estranya.
I l’hotel de La Marine, tan encantador com bucòlic i amatent a les nostres necessitats on vam trobar l’escalf nocturn a uns dies tan gèlids tèrmicament parlant com durs per tot el que allí han viscut.
I com no, gràcies a l’Assumpta Montellà per haver-nos donat l’oportunitat a la Coral de poder viure emocions normandes tant inesborrables.
I moltes gràcies a tots els que ens heu ajudat a fer possible aquesta experiència que ja sempre formarà part de les nostres vides. Ens veiem al documental!
Equip Coral
Helena Gallart, Jordi Cunillera i Sofia Royo
