Una altra vegada el viatge de la CORAL (12-15 abril) ha sigut un èxit, i després de 4 anys de no fer-ne cap és ben meritori. Hem visitat la cova rupestre de Niaux, on aprofitant l’excel•lent acústica de la Sala Negra vam tenir l’experiència de cantar a les fosques en un lloc usat des de fa 16.500 anys… quanta energia hi havia allí!! El dijous vam visitar a Toulouse l’església de Saint Sernin, una joia romànica situada a la via Tolosana, un dels 4 camins francesos del camí de Santiago. Després vam visitar l’església dels jacobins, on vam poder admirar una magnífica planta saló gòtica amb una espectacular volta de palmera. L’endemà a Carcassonne vam visitar la Cité i a l’acabar ens vam refugiar sota un arc de l’escala de ronda i vam fer un mini concert sota la pluja que va sorprendre als vianants que hi havia. Quan vam disposar de temps lliure, el cel es va obrir sobre nosaltres fins a 3 vegades i vam acabar tots aixoplugats en una brasserie prenent una xocolata calenta que ens va retornar a la vida, després d’haver-nos quedat tots ben remullats. L’últim dia, a Narbona vam poder veure l’antiga via Domitia.
Els pares de 2n Batx ens van organitzar una vetllada cinèfila i vam veure El gran Showman, doncs una de les cançons l’estrenarem a final de curs. La segona nit els pares van liderar una magnífica reflexió per famílies on tots els que van voler van poder parlar des de dins i des del cor, que no sempre és fàcil enmig de la immediatesa i el neguit que ens acompanya cada dia. La darrera nit hi va haver disco fins la 1 tocades, ho van donar tot! Quan es va acabar, en 15’ tothom estava al llit, en silenci i llums apagades.
La casa i el lloc eren una preciositat, tot i no haver-lo pogut gaudir per fora perquè ENS VA PLOURE ELS 4 DIES, oi que està mal repartit el món?
La CORAL en els viatges s’organitza per famílies, liderades pels cantaires que han arribat a 2n de Batx, que han resistit, entès i estimat el projecte de la Coral. En cada família hi ha cantaires de tots els nivells, i no hi pot haver germans biològics. Cada família feia els àpats junts, i ens preparàvem després de l’esmorzar l’entrepà del migdia, ompliem la cantimplora d’aigua per marxar a veure món, enguany remullat, però. La dinàmica de famílies ha permès sortir a cada cantaire de la seva zona de confort i conèixer altres cantaires amb els que la relació era molt més superficial. Fins i tot hem celebrat l’aniversari de la Sara que va fer 15 anys! I us podem dir que tot el professorat que hi hem anat hem tornat molt contents i orgullosos dels cantaires que tenim a la Coral. A la casa ens van felicitar i en molts llocs ens van preguntar si érem un centre públic o privat. Amb aquests cantaires es pot anar a la fi del món: disciplinats, esforçats, somrients, de bona pasta, empàtics… una joia!
Jordi Cunillera, Helena Gallart, Joan Carles Otero i Sofia Royo, professors acompanyants.
