El projecte de Memòria Històrica ha iniciat el seu viatge anual cap als camps de concentració nazis a Àustria. Una experiència transformadora que ha començat amb un fort impacte emocional i una connexió intergeneracional inoblidable entre els joves i els testimonis del passat.

Inici del camí: Connexions que bateguen

El grup va sortir de Barcelona rumb a Munic, des d’on un autobús els acompanyarà durant tota l’estada pels diferents espais de memòria. Ja durant el trajecte, es va produir un dels moments més potents de la jornada: els alumnes van poder conversar amb dues germanes madrilenyes, una psicòloga i l’altra professora d’universitat, familiars directes de deportats. Aquesta xerrada va establir una “connexió brutal” que va permetre als joves aterrar la història a través del relat viu i la memòria familiar.

Hartheim: La barbàrie de la “inutilitat”

La primera parada tècnica va ser el Castell de Hartheim. Aquest centre d’eutanàsia era el destí final dels presoners considerats “no aptes” per al treball. Molts morien en el mateix trajecte en camions especialment condicionats. La visita al crematori i la lectura del missatge d’un presoner espanyol —trobat dins una ampolla oculta en una porta— va silenciar el grup davant la crueltat del sistema nazi.

L’estació de Mauthausen i la resistència de l’Anna Pointner

Els primers actes commemoratius van tenir lloc en dos punts clau de la vila de Mauthausen:

• L’estació de tren: Lloc on arribaven els combois de presoners, sovint sota el fred i la foscor de la nit.

• La casa de l’Anna Pointner: Un símbol de coratge civil. Aquí és on els “nens de Poschacher” (fills de republicans que sortien del camp a treballar) amagaven els negatius que Francesc Boix aconseguia treure de l’horror. Aquelles fotografies serien, anys més tard, proves irrefutables als Judicis de Nuremberg.

“A la tarda, al camp de Gusen, el silenci davant el forn crematori ens ha recordat per què som aquí: per no oblidar mai.”

Ebensee i Gusen: El treball fins a l’extenuació

Dissabte, la jornada es va dividir entre el camp satèl·lit d’Ebensee, on els presoners van ser obligats a excavar túnels gegantins per a la indústria armamentística del Reich, i el camp de Gusen. En aquest últim, situat a només 4 km de Mauthausen, el grup va retre homenatge a les víctimes davant el forn crematori que cremava sense descans els cossos d’aquells que no podien seguir el ritme frenètic de la pedrera.

Cloenda amb la paraula

Per tancar el dia, ja a l’hotel, el grup es va reunir per compartir testimonis i reflexions. Una posada en comú necessària per processar la intensitat de tot el que s’havia vist i viscut.

Amb el cor ple de noms i el compromís renovat, el grup segueix el seu camí amb una premissa clara que ressona en cada parada:

MAI MÉS!

En aquest enllaç trobareu un recull del seu viatge!

Jordi Cunillera i Helena Gallart