Bon dia companys i companyes,
com ja sabreu avui, dia 21 de febrer, celebrem el dia internacional de la llengua materna.
La idea de celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna va ser una iniciativa de Bangladesh. Va ser aprovada a la Conferència General de la UNESCO de 1999 i s’ha observat a tot el món des de l’any 2000.
La diversitat lingüística es troba cada cop més amenaçada amb un nombre més gran de llengües que desapareixen. Cada dues setmanes, com a mitjana, una llengua desapareix, emportant-se amb la seva desaparició tot un patrimoni cultural i intel·lectual.
No obstant això, gràcies a la comprensió de la importància que tenen les llengües maternes, s’han assolit èxits en matèria d’educació plurilingüe basada en aquestes, en particular des dels primers estudis i el compromís cada cop més gran que evolucionin a l’esfera pública.
Les societats multilingües i multiculturals existeixen a través de les seves llengües, que transmeten i preserven els coneixements i les cultures tradicionals de manera sostenible.
Tots, qui més i qui menys, sabem i podem llegir, escriure i parlar la llengua que ens és pròpia.
Paral·lelament, la influència de les llengües més properes o que hi conviuen ha anat modificant (algú pensa que enriquint, d’altres que transformant i d’altres que empobrint) la pròpia parla, com passa amb qualsevol altra llengua, de manera que aquesta “evolució” la va configurant constantment, lentament però inexorable.
A l’escola s’aprenen moltes llengües i mirem de fer-ho tot respectant les normes que els són pròpies, amb rigor, amb vigència, amb respecte, amb cura. Entenem, però, que tenen diferents registres i que no sempre les utilitzem encotillats per la normativa. Que hem de poder expressar-nos de manera fluïda, despreocupada, predominant el principi de comunicació, podríem dir que amb una bona dosi de pragmatisme, és a dir, en llenguatge col·loquial. Ras i curt, tal com raja.
Ara bé, hi ha algunes expressions que darrerament “han colonitzat” el llenguatge col·loquial i l’estan pervertint innecessàriament. Girs que sovint importem d’altres llengües i que fan perdre singularitat i riquesa. I no són cultismes o neologismes o estructures noves. Simplement són pèrdues que per desconeixement, per descuit, per mandra, per substitució, deixem d’usar correctament. I aquest és el sentit del que us escric.
Vull compartir amb vosaltres una petita “selecció” molt personal de barbarismes o d’expressions errònies que voldria que m’ajudéssiu a combatre. Són senzilles, d’ús quotidià i no tenen pretensions de cultismes, només voldria, en paraules d’un prestigiós periodista, que entre tots plegats ens esforcessim per aixafar una mica menys el català. Som-hi:
Una primera: el menjar no està bo, és bo. El verb ser s’utilitza quan indica una qualitat permanent o difícilment canviable a curt termini. Si un fricandó que acabem de tastar, posem pel cas, ens agrada molt, hem de dir que “és molt bo”. (nota: l’ús del ser/estar és certament un xic complex, quedeu-vos si us plau amb aquesta màxima del menjar i si voleu saber-ne més, au, a buscar a la xarxa).
Anem per la segona: Sempre hem de, mai tenim que. Per indicar obligació fem servir “haver de”. “Tenir que” és un calc del castellà que hem d’evitar.
Una més: Nosaltres no ens assentem, seiem. Assentar-se és cosa dels estrats, dels fonaments, de les coses que fan pòsit. Ara bé, quan es tracta de posar el tafanari a la cadira, seiem.
I una altra: No ens donem compte, ens n’adonem.
I per anar acabant: nosaltres mai “apretem”, nosaltres forcem, collem, pressionem…Apretar és de covards!
Va, i l’última: Vale? Noooooo. Vale no és cap expressió catalana, cal dir: va bé, d’acord, correcte, conforme, molt bé, està bé,…Hi ha moltes opcions.
Ja veieu doncs que, si voleu, se’ns gira feina. A qui s’hi animi, gràcies per acompanyar-me en aquesta croada. Només hi ha la voluntat de protegir una llengua i mantenir-la viva i per tot plegat cal que ens hi posem amb paciència, constància i, per què no, una mica de sentit de l’humor.
Per aprofundir, feu click aquí, o bé aquí.
I per acabar, com sempre faig, us dedico una cançó. https://youtu.be/pjKf__kPTsg
