Polsera parladora…
Una vegada vaig sortir de l`institut corrents fins al metro i vaig trobar una polsera molt brillant. De cop i volta, em vaig fixar que no fos de ningú i me la vaig posar a la mà. Quan vaig arribar a casa em sentia estranya i, de sobte, vaig escoltar un soroll que venia de la meva mà: “ Hola ¡Sóc una polsera parladora! “M` agrada estar a la teva mà, serem molt bones amigues!“ Em va sorprendre molt, ja que era una polsera que parlava molt i no es callava en tot el dia. Quan vaig arribar a classe no parava de parlar, em renyaven per culpa d´ella. Jo m´ havia de defensar i, tot i que ella volia protegir-me, tenia molts problemes. A més , sempre opinava en lloc meu i tothom pensava que qui parlava era jo. Havia de llençar-la a la paperera… però no podia treure-me-la! La polsera em deia : “No et podràs desfer de mi!” Tu ets meva!”. Tot i que s’havia obsessionat amb mi, finalment vaig poder treure-me-la i va morir.
