Gravació i edició de vídeos

Els editors utilitzen les transicions per controlar el ritme del canvi entre les preses de forma que es pugui controlar el pas del temps. És important seleccionar apropiadament les transicions segons els fets i les accions que es desenvolupen en les preses. Les transicions llargues es fan servir generalment per indicar el final d’una escena i el principi de la següent.

Cal analitzar amb cura cada escena i decidir on i quan s’ha de fer servir una transició. Tenint en compte els detalls sonors i visuals, es pot utilitzar alguna de les següents transicions per canviar o alterar el sentit transmès per l’escena:

• Tall: és la transició que es fa servir amb més freqüència. Consisteix en un canvi ràpid o instantani d’una presa a una altra. Quan es talla entre dues preses o escenes, cal considerar què es pretén que vegi l’audiència i quan es vol que ho vegi. Si es talla durant una acció o diàleg es pot distreure a l’audiència degut a un canvi sobtat de presa.
  
• Esvair (aparició-desaparició): és el tipus de transició més llarg entre les preses. L’aparició comença amb una pantalla negra i s’il·lumina gradualment fins a mostrar una imatge. La desaparició es du a terme al contrari.
  
• Dissolució: és una transició entre preses a la qual la primera imatge desapareix de forma gradual mentre la segona imatge comença a aparèixer de forma simultània. L’efecte produït és que sembla que les imatges es solapen i es dissolen l’una en l’altra. Malgrat pot ser un transició de ruptura, la dissolució pot unir dues escenes de forma suau.
  
• Escombrat: consisteix en una línia que sembla escombrar o passar a través de la imatge, substituint-la per una nova imatge. És una transició poc natural i molt evident que es fa servir majoritàriament a documentals o als gèneres d’acció o aventures.
  

Quan es decideix on i quan cal fer servir un transició cal considerar:

• Fer talls que tinguin una relació amb el diàleg.
  
• Tallar l’acció establint una relació entre els personatges o els fets.
  
• La mirada dels personatges: què estan mirant i qui està mirant-los?
  

L’editor també pot reorganitzar les seqüències i canviar l’ordre en el qual es desenvolupen els fets mitjançant l’ús de:

• Flashbacks: un fet o una acció dins d’una escena s’uneixen a escenes del passat. El salt sobtat de la cronologia permet a l’audiència fer comparances entre dues escenes i considerar el impacte que els fets passats han tingut en les motivacions presents dels personatges.
  
• Salts endavant: de la mateixa forma que els flashbacks, els salts endavant interrompen  els fets presents amb una escena que es desenvolupa en el futur. Malgrat que és un recurs menys comú, es pot fer visualment significatiu el desig d’un personatge o una predicció del futur o dels fets que han de passar.