2. Fase de filmació

2.1. Distància de la càmera

Tots els tipus de preses tenen un propòsit narratiu. La selecció del tipus de presa s’ha de fer en relació a la mida del subjecte en l’enquadrament i la resposta buscada en l’audiència.

Els principals tipus de preses segons la distància de la càmera són:

  • Preses molt àmplies: s’utilitzen preferentment per mostrar un plató o una localització molt grans. Permet a l’audiència els detalls “macro” de la localització d’un personatge, mentre que l’aspecte i la mida de la localització pot transmetre l’escala i el to de la pel·lícula en global.
  • Preses àmplies: els personatges són clarament visibles, així com la localització i l’entorn. Aquestes preses s’utilitzen principalment per remarcar la importància del lloc en relació amb els personatges de la presa. L’entorn acostuma a donar informació addicional sobre els personatges. En aquestes preses el factor dominant és la localització.
  • Preses llargues-mitjanes: els personatges es poden veure en detall així com també el seu entorn. El cos del personatge està majoritàriament dins de l’enquadrament de genolls cap amunt. Aquesta presa és la que tradicionalment es fa servir per a seqüències amb diàlegs o accions.
  • Preses mitjanes: en aquestes preses el personatge es filma de cintura cap amunt. És la millor presa per a les escenes de diàleg a les quals l’atenció es focalitza en les expressions facials i en el llenguatge corporal del personatge.
  • Preses properes: focalitzen l’atenció en el detall. Tradicionalment, mostren les expressions facials i incrementen l’emoció de l’escena.
  • Preses molt properes: seleccionen els detalls i freqüentment s’utilitzen per focalitzar l’atenció sobre algun petit detall o per ampliar-lo. Allò que l’audiència no pot veure pot ser important: els films de suspens empren aquestes preses per crear un ambient de misteri.
  • Preses de “punt de vista”: permeten posicionar a l’audiència per veure i experimentar els fets des de la perspectiva del personatge. Per tal d’aconseguir-ho, tota la visió i el so es limita a la perspectiva del personatge.