2. Fase de filmació

2.2. Moviment de la càmera

El moviment de la càmera es pot utilitzar per dirigir intencionadament l’atenció de l’audiència cap a un objecte o un personatge en particular de l’enquadrament. Tots els moviments de la càmera tenen un propòsit concret:

  • Panoràmica de la càmera horitzontal (d’esquerra a dreta o al contrari): es pot fer servir per establir el clima o to de l’escena. Per exemple, una panoràmica es pot utilitzar per resseguir un horitzó cercant a algú que l’audiència o el personatge busquen.
  • Tracking (seguiment): consisteix a moure la càmera cap a una direcció en particular (endavant, enrere o cap els cantons). La càmera es pot moure emprant un sistema de carrils. Aquest tipus de moviment permet a l’audiència moure’s a través de l’escena, proporcionant  una visió realista i en tres dimensions de la localització.
  • Inclinació de la càmera: es pot fer servir per seguir un moviment cap amunt, un salt o una acció
  • Zoom: permet engrandir i magnificar un objecte o personatge de l’enquadrament. Un zoom ràpid serveix per impressionar l’audiència. Aquesta tècnica s’ha de fer servir poc, ja que no sembla natural. Una alternativa pot ser la filmació propera al subjecte o acció quan es necessiti una perspectiva pròxima.
  • Càmera mòbil: la càmera es col·loca a dispositius especials que li permeten viatjar a través de l’escena, donant a l’audiència una gran sensació de realisme. Aquesta tècnica es va fer molt popular en els documentals en els quals la mobilitat de la càmera és essencial.