2. Estructura de la narracció

2.1. L'argument

Mentre que construir personatges ben desenvolupats és fonamental pel procés narratiu, l’eix principal de la història o argument que condueix els esdeveniments en la pantalla és igualment important. Tradicionalment, les narracions convencionals estan basades en una aproximació lineal en tres actes a la història

Fent servir targetes o notes tipus post-it, escriviu cada esdeveniment de la narració en targetes separades i endreceu les targetes una al costat de l’altra en una progressió lineal, des del principi fins el final. Un cop heu fet això, dividiu els esdeveniments en tres parts diferents: orientació, complicació i resolució . Considereu el següent:

Act 1- Orientació: Com s’introdueixen a l’audiència els personatges i la seva situació? Quins esdeveniments provocaran una alteració i atrauran a l’audiència al món de la narració?

Act 2- Complicació: Quines complicacions hauran d’afrontar els personatges? Quins passos donaran per aconseguir els seus objectius i resoldre els seus problemes?

Act 3- Resolució: Com es lligaran totes les cues de la història? Quin serà el resultat de cada conflicte?

Encara que l’aproximació en tres actes s’usa comunament, considereu com les expectatives de l’audiència i la nostra pròpia experiència natural influencien la manera com les històries s’estructuren en la pantalla. Es poden canviar les expectatives de l'audiència sobre la narració alterant-la d’una forma no lineal. L’ús de “flashbacks”, progressions circulars o inclús narracions múltiples en la mateixa història poden sacsejar les expectatives de l’audiència.