Quan vam entrar a l’institut com a estudiants de primer d’ESO, una de les activitats del centre que més ens va cridar l’atenció va ser l’intercanvi que realitzaven el alumnes de tercer i quart d’ESO amb una ciutat d’Alemanya. -Què lluny estem de poder viure l’experiència. -pensàvem nosaltres.

Durant el transcurs del primer trimestre de 4t d’ESO, se’ns va proposar formar part de l’activitat i no vam dubtar en apuntar-nos. Seguidament, vam conèixer els companys via e-mail mitjançant uns perfils que vam haver d’escriure per emparellar-nos segons les aficions, vam signar tots els permisos necessaris i, tot seguit, ens vam enlairar cap a Rostock impacients per tornar a veure’ls.

Malgrat el fred i l’exhaustiu viatge, les nostres ganes no es perdien per conèixer la seva cultura. Un cop aterrats i amb les maletes agafades, ens vam dirigir amb tren cap a la ciutat, on allà ens esperaven les famílies amb les quals conviuríem durant 6 dies. Arribats a Rostock, nervis, inseguretats i inquietuds van sorgir, però s’esvaïren ràpidament quan cadascun dels alumnes espanyols va marxar a casa de la família corresponent. L’aventura havia començat!

Els primers dies amb la família eren una mica estranys, estàvem a una casa completament diferent de la nostra i amb uns costums gens semblants, però en poc temps ens hi vam adaptar molt bé. El que més difícil se’ns va fer, va ser acostumar-nos a la seva rutina, la qual consistia a aixecar-se dues hores abans de sortir de casa, esmorzar en grans quantitat i marxar a les diferents sortides que hi havia programades. Un dels dies vam assistir al seu institut. La primera impressió al veure’l fou molt bona i al mateix temps ens va sorprendre la seva disciplina. Les aules estaven totalment adequades per a tot tipus d’activitats. -Quin goig estudiar aquí!-. Un altre dels dies allà, vam anar a una ciutat costanera molt estimada per ells, Warnemünde on vam tastar el menjar típic de la ciutat, entrepà de peix amb patates. La sortida que destacaríem, va ser a Berlín. Malgrat el llarg trajecte en autocar, vam gaudir tant del viatge com d’una ciutat tan coneguda històricament.

A poc a poc s’acostava l’hora de tornar, deixaríem enrere molts amics, germans i pares “adoptius” que mai oblidarem. Per concloure aquesta gran experiència, sense saber-ho, ens van convidar a una festa on vam compartir cançons i música de tot tipus. Com vam gaudir de l’última nit!
Finalment, el dia va arribar, havíem d’emprendre un llarg viatge de 8 hores de tornada. Amb molt bon sabor de boca i amb la maleta plena de records i souvenirs ens vam acomiadar amb llàgrimes als ulls de les famílies i vam posar rumb a Montmeló.

Pensem que és una experiència única i que tothom hauria de tenir l’oportunitat de viure-la. Estem molt contents d’haver-la fet junts i no se’ns oblidarà mai. (Tenim pensaments de retrobar-nos amb ells en un futur pròxim).

Carla Vidaña Baena i Sergio Rodríguez Sola            4t ESO D