El nostre alumnat de 2n d’ESO està gaudint uns dies de les tan esperades colònies a Planoles. Fa un mes l’alumnat de 4t d’ESO va viatjar a Lisboa per conèixer la ciutat i part de la seva història i l’alumnat que cursa la matèria d’Història de l’Art també va fer una visita cultural a Madrid, on van visitar diversos museus de la capital de l’Estat.
El nostre centre, juntament amb altres centres de Montcada (Institut La Ferreria, Institut Elvira Cuyàs, Institut Montserrat Miró i Institut Escola El Viver), ens hem adherit al manifest Aturem les sortides educatives i, a partir del curs 2026-2027, deixarem de realitzar sortides escolars, colònies i vaitges si el Departament d’Educació no implementa millores reals, estructurals i efectives al sistema educatiu públic.
Aquesta decisió no és una renúncia. No abandonem la nostra vocació ni el valor pedagògic d’aquestes activitats. Al contrari: defensem l’educació pública amb la fermesa que la situació exigeix.
És una mesura de pressió legítima davant una realitat que fa massa anys que arrosseguem i que ha esdevingut insostenible.
Per què diem prou? Les sortides i pernoctacions impliquen:
- Una responsabilitat civil i penal directa sobre el professorat.
- Disponibilitat absoluta fora de l’horari laboral.
- Hores extres no reconegudes ni remunerades.
- Una sobrecàrrega afegida a una jornada ja saturada de burocràcia i tasques administratives.
Se’ns exigeix cada cop més, amb menys recursos i menys suport. No podem continuar assumint responsabilitats extraordinàries sense condicions laborals dignes.
Què exigim? No reclamem privilegis. Exigim condicions mínimes per garantir una educació pública de qualitat:
- Més recursos humans i materials, especialment per garantir una inclusió real i efectiva (professionals de suport, atenció a la diversitat, orientació, millora de les condicions del PAE i recursos específics).
- Reducció dràstica de la burocràcia que ens allunya de la nostra tasca essencial: educar.
- Baixada de ràtios per assegurar una atenció adequada i personalitzada a l’alumnat.
- Recuperació del poder adquisitiu i salaris dignes.
Aquestes demandes no són noves. No són exagerades. Són imprescindibles.
La nostra lluita és per l’educació pública. Aquesta acció no és contra l’alumnat ni contra les famílies.
Defensem una educació pública equitativa, inclusiva i de qualitat. Però la qualitat no es pot sostenir només amb la voluntat i el sobreesforç del professorat. No podem continuar normalitzant la precarització del sistema educatiu.
Comentaris recents