Aprenentatge cooperatiu:
És aquella situació d’aprenentatge en què els objectius dels participants estan estretament vinculats, de forma que cadascun d’ells només pot assolir els seus objectius si la resta aconsegueix els seus.
Johnson, Johnson i Holubec, 1993
El model pedagògic més utilitzat en el procés d’ensenyament/ aprenentatge recau exclusivament en el professorat i no hi ha lloc per al treball en equip, si considerem com a equip totes les persones que formen part de la comunitat educativa (pares, personal no docent, professorat, alumnat, i bitxos diversos…)
Però la diversitat, cada vegada més evident, a les aules força als centres a haver de fer ús a instruments variats. Els professors hem d’aprendre mecanismes que permetin que tots els alumnes de l’aula, amb independència de les característiques que presentin, siguin capaços d’aprendre al màxim, dins de les seves possibilitats.
La concepció constructivista, ves, què us hem d’explicar!, manté que l’alumne construeix el seu propi coneixement a partir d’un procés interactiu on el paper del professor és mitjançar entre l’alumne i els continguts, per tant, planteja la possibilitat, que en determinades circumstàncies, els alumnes puguin desenvolupar aquest paper mediador.
Un dels mecanismes que s’està mostrant com extremadament útil per una gestió a l’aula que respongui a la diversitat actual, és l’aprenentatge cooperatiu.
L’aprenentatge cooperatiu defensa que els alumnes aprenen d’una manera més sòlida quan, a més de la intervenció del professor, també hi ha interacció i ajudes entre els alumnes. És una manera d’atendre la diversitat, un recurs que s’ha mostrat potent, les poques vegades que s’ha aplicat.
L’aprenentatge cooperatiu és una metodologia que treu profit de l’heterogeneïtat, no l’assumeix com a problema, sinó com a confrontació que crea reptes a resoldre. Les diferències entre els alumnes esdevenen un element positiu que facilita l’aprenentatge.
L’aprenentatge cooperatiu no nega la diversitat sinó que necessita que els alumnes siguin diferents. L’heterogeneïtat és positiva. És així que, des d’aquesta metodologia es potencien habilitats psicosocials i d’interacció (comunicació, negociació, acceptació de punts de vista diferents,…).
Les interaccions són considerades com un motor per a l’aprenentatge significatiu.
Cal fer un ús sistemàtic de l’aprenentatge cooperatiu, però cal considerar que és un recurs més, no pas l’únic a l’aula.
