1. Els primers anys: L’Escola d’Arts i Oficis (1902-1990)L’origen de tot plegat se situa l’any 1902, quan l’Ajuntament de Manresa va obrir l’Escola d’Arts i Oficis per donar resposta a les necessitats de formació industrial de la ciutat. Durant dècades, l’escola va ocupar espais com el Col·legi de Sant Ignasi o l’Escola Renaixença. No va ser fins a l’any 1980 que l’escola es va traslladar a l’edifici dels Infants de la carretera de Vic, un antic asil modernista on s’impartien arts (dibuix, pintura) i oficis com administratiu, moda o perruqueria,

Davant la forta demanda de places públiques, el 1990 la branca d’oficis de l’escola es va integrar a la xarxa d’instituts de la Generalitat amb el nom d’Institut de FP Maurici Fius i Palà. Paral·lelament, el curs 1992/93, l’Administració va obrir l’Extensió Bages a la barriada Cots (antic col·legi Rial) per encabir l’alumnat que es quedava sense plaça a la ciutat. Durant aquests anys, la Formació Professional i la nova Educació Secundària Obligatòria (ESO) convivien en centres separats i sovint amb manca d’espai. 

L’any 1996, el Departament d’Ensenyament va decretar la fusió de l’Institut Maurici Fius i Palà i l’Extensió Bages. Inicialment es va anomenar IES Manresa, però el claustre va promoure un nom amb més identitat. El 14 d’abril de 1997 es va oficialitzar el nom d’Institut Guillem Catà, en honor a l’arquitecte de la Sèquia. Durant aquesta etapa, el centre funcionava de forma fragmentada en dos edificis: els cicles formatius i el batxillerat a la carretera de Vic (Infants) i l’ESO a la barriada Cots.

Després d’anys de negociacions, el curs 2003/04 es van unificar tots els estudis en un sol complex: l’antiga escola de primària Francesc Barjau, al carrer Rosa Sensat (barri de la Font dels Capellans). Tot i que la unificació va millorar la cohesió pedagògica, el creixement constant de l’oferta de cicles (sanitat, comerç, fusteria, serveis a la comunitat) va provocar una nova manca d’espai, obligant a instal·lar mòduls prefabricats (barracons) i carpes al pati per encabir l’alumnat

Aquesta fase final representa el creixement més gran de la història de l’institut, fruit de la necessitat de donar resposta a una demanda educativa que feia anys que superava la capacitat física del recinte del carrer Rosa Sensat. Des del mateix moment de la unificació el 2003, la manca d’espai va ser una constant que va obligar a instal·lar mòduls prefabricats (“barracons”) i carpes al pati per encabir l’alumnat.
Els fets més rellevants d’aquesta etapa són:
–Ocupació d’espais municipals: Durant anys, el centre ha hagut de diversificar la seva activitat ocupant diversos espais cedits per l’Ajuntament de Manresa per pal·liar la saturació de la seu de la Font dels Capellans.
–L’inici del desdoblament (2024): A principis de 2024, es va iniciar un procés de descentralització compartint l’edifici de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) a la barriada de les Cots. Inicialment, s’hi van traslladar dues famílies professionals per alleujar la càrrega de l’edifici principal.
–La consolidació de la Seu Cots (Curs 2024-2025): En un moviment que tanca un cercle històric, a partir del curs 2024-2025 tot l’edifici de les Cots ha passat a ser oficialment la segona seu de l’institut. És una coincidència significativa, ja que aquest espai (antic col·legi Rial) és el mateix que l’institut va ocupar durant la seva segona etapa de transformació entre 1996 i 2003,
–Un centre de grans dimensions: Amb la plena operativitat de les dues seus —Seu Font i Seu Cots—, l’Institut Guillem Catà s’ha consolidat com un dels centres educatius més potents de la Catalunya Central, amb una comunitat que ja arriba aproximadament als 1600 alumnes i 160 professors.
Aquesta expansió permet no només solucionar els problemes històrics d’espai citats pel professorat a les fonts, sinó també continuar amb el projecte d’un centre “humà, acollidor i proper” que ha definit l’institut durant els seus primers 25 anys.