Momificació
La momificació a l’antic Egipte era un procés ritualitzat que tenia com a objectiu preservar el cos dels difunts perquè poguessin viure eternament a l’altre món. Aquesta pràctica estava profundament arrelada en les creences religioses egípcies, que consideraven el cos com una part essencial per a la supervivència de l’ànima (el ka).
Els antics egipcis creien que la preservació del cos era essencial perquè l’ànima pogués reconèixer-lo i reunificar-se amb ell en la vida després de la mort.
La momificació simbolitzava la connexió amb Osiris, déu de la resurrecció, que segons el mite també havia estat momificat després de la seva mort.
Aquest procés assegurava la continuïtat de la vida del difunt en l’altre món, un concepte clau en la seva cosmovisió.