Margaret Atwood
El conte de la serventa
Quaderns Crema
El conte de la serventa és una novel·la escrita l’any 1985 sobre una societat tirànica que recorda moltes coses d’avui dia:
“M’imagino que és així com van poder-ho fer tal com ho van fer, de cop, sense que ningú en sabés res amb antelació […].
Va passar després del daltabaix, quan van matar a trets el president, van metrallar el Congrés i l’exèrcit va declarar l’estat d’excepció. En aquell moment ho van atribuir als radicals islàmics. «Que tothom mantingui la calma», deien per televisió. «La situació està dominada.» Jo estava atordida. Ho estava tothom, n’estic convençuda. Semblava impossible de creure: el govern en ple havia desaparegut de cop. ¿Com havien pogut ocupar el poder? ¿Què havia passat? Llavors va ser quan van suspendre la Constitució. Van dir que seria temporal. No hi havia hagut ni aldarulls al carrer. Al vespre la gent es quedava a casa mirant la televisió, esperant orientació. No hi havia ni tan sols un enemic a qui assenyalar.”
No he vist la sèrie, o sigui que no puc fer-ne comparacions. El que més m’interessa de la novel·la és el retrat de la submissió de la dona des del punt de vista de la dona mateix per tal de denunciar el fenomen, i l’enteresa de la víctima tot i la impotència davant del sistema. També la sensibilitat de la protagonista. I, pel que fa a l’estil de l’Atwood, la gran competència que té per retratar tant la brutalitat de la distopia com la humanitat de les víctimes.
Empar Barcons
