Dins el pla de sortides amb pernoctació de l’Institut Bernat Metge, l’alumnat de 2nESO ha pogut gaudir de tres dies d’allò més intensos i més blancs a la Vall de Núria, esset l’estada a la bonica vila de Ribes de Freser en l’alberg Roques Blanques.
Activitats de neu, aventura i retrobament s’han anat entrellaçant en un any excepcional de neu i temporals.
Iglús, tir amb arc, esquí, tirolines, raquetes, cohesió, boles de neu, alberg, caramells, alimentació, desplaçaments, i molts d’altres paraules han estat nous vocabularis que han hagut d’incorporar l’alumnat, que per molts d’ells era el primer cop que trepitjaven la neu com a activitat formativa i d’aprenentatge significatiu.
Heus aquí una petita reflexió:
“No havia vist mai aquesta quantitat de neu. Sempre la relacionava amb pel·lícules. Per a mi era una cosa llunyana, com d’un altre món. Quan ens van dir que faríem la sortida, la primera reacció va ser fer broma, com si no m’importés gaire. Però la veritat és que sí que m’importava, la por, simplement la por.
El dia que vam arribar-hi, el primer que em va sorprendre va ser el silenci. No sé com explicar-ho, però tot semblava més calmat. El paisatge era completament blanc, gairebé exagerat.
Quan vaig trepitjar la neu per primera vegada, vaig notar com cruixia sota els peus. Era més dura del que m’imaginava. També molt més freda. Al cap de cinc minuts ja no sentia gaire els dits,
Caminar costava; cada passa era com començar de nou. Vaig caure. Més d’una vegada.
En algun moment em vaig apartar una mica del grup i vaig mirar al voltant. Em vaig adonar que mai havia sortit tan lluny del meu entorn habitual. Sempre veus el mateix paisatge, els mateixos carrers i les mateixes persones”
