La meitat de les persones refugiades del món són menors d’edat, que sovint viatgen sols o sense els seus pares (MENAS). La majoria d’aquests nens i nenes es veuen obligats a abandonar les seves llars a causa de la guerra, la violència i la persecució. Les imatges d’aquests infants i joves travessant mars i deserts ja ens resulten familiars, però, hem escoltat mai el que tenen a dir? 

Amb l’objectiu de donar veu a aquests nens i nenes refugiats, l’alumnat de segon d’ESO, després de diverses setmanes de preparació, aquest dijous han teatralitzat davant l’alumnat de cinquè de primària, una sèrie de monòlegs escrits per menors no acompanyats que han transitat els camps de refugiats grecs. 

La interpretació d’aquests monòlegs permet transmetre els pensaments, records, viatges i somnis d’aquests menors refugiats. S’aconsegueix, així, l’objectiu d’incidència a través de la sensibilització: l’alumnat de segon d’ESO aconsegueix incidir en la problemàtica de la crisi de refugiats a través de sensibilitzar l’alumnat de cinquè. D’aquesta manera, aprenen a ser persones socialment actives en les problemàtiques del món actual.

Us adjuntem l’enllaç al llibre dels monòlegs i un recull de fotografies on es mostra tant el procés de preparació dels monòlegs com l’actuació final. 

Esperem que els nois i noies de segon s’hagin endut una experiència gratificant d’aprenentatge i un munt de bons records.