Alguns hem dormit més i alguns altres menys, però de bon matí hem sortit cap a Deba amb el banyador posat. Allà ens estaven esperant els monitors de l’escola de surf amb l’equip a punt per fer una activitat d’iniciació en aquest esport. El dia era gris, però el neoprè ens ha abrigat prou dins l’aigua del cantàbric. L’equip de monitors ha aconseguit que, com a mínim, tots els que ens hem atrevit hàgim aconseguit lliscar a sobre d’una onada almenys una vegada… i uns quants ho hem arribat a fer drets a sobre de la taula! El surf és una autèntica passada.
Hem dinat a Deba. Una part del grup hem anat a un restaurant que la gent d’allà ens ha recomanat sense por. Amanida de tomàquet, hamburguesa, escalopa, patates, pastís de formatge, flam… boníssim tot! No tots s’han atrevit amb la gastronomia local, alguns han anat a veure si aconseguien pescar un durum o un kebab… i la recompensa per a ells ha estat trobar-lo i descobrir que també el saben fer ben bo allà.
La tarda l’hem dedicat a Bilbao. En arribar-hi, hem pogut recollir la guia que ens ha explicat la ciutat mentre l’hem recorreguda des del bus. Las siete calles, l’Ayuntamiento, el nou estadi San Mamés, Deusto, la ría, etc. Ho hem vist gairebé tot abans de baixar del bus per anar a trobar la mascota de la ciutat, el quissó Puppy, exuberantment atapeït de flors. I des d’allà hem entrat a l’univers de l’art contemporani del Museu Guggenheim: el fons del Museu és esplèndida, i hem pogut veure les obres de Kusama, Warhol, Rothko, Tàpies… Cada obra és mereixedora d’un comentari a part. Ens ha agradat molt descobrir la pintura de Tarsila do Amaral, una artista brasilera de principis del s. XX a qui li tenien dedicada una exposició temporal. Ningú ha sortit d’aquell museu sentint indiferència.
I després de retornar a l’hotel i sopar macarrons amb carn i un pollastre d’allò més tendre amb patates, ja hem pogut descansar (o no!) per preparar-nos per al tercer i últim dia.
