Camins de l’exili

L’alumnat de 1er de Batxillerat els dies 20, 21 i 22 d’abril d’enguany ha anat a fer la Ruta de l’exili (podreu veure totes les fotos en aquest àlbum). Dilluns van conèixer la Mina Canta-Mina d’en Negrín, a la Vajol, on hi va ser amagat Patrimoni Artístic i Econòmic de la República i Català. Abans es van aturar davant el cementiri. Després van caminar pels Camins de la retirada i de l’exili al voltant de Can Barris fins al Coll de la Manrella, on van escoltar la història del Mariano García i la seva filla Alícia, i van contemplar el conjunt escultòric que formen pare i filla com a Monument a l’Exili Republicà. Aquest coll de muntanya dels Pirineus, uneix les comarques de l’Alt Empordà i del Vallespir, i va ser un dels passos de frontera de la població exiliada a causa de la guerra civil. Van seguir camí cap a Agullana, on van pujar al Mirador de Can Palau i van poder observar per fora el búnquer del mateix nom. De tornada al poble van fer una visita al Museu de l’Exili Cultural Català de 1939, on hi ha fragments de textos d’escriptores i escriptors catalans, així com dibuixos i pintures d’artistes plàstics també catalans.  

Dimarts van desplaçar-se al Memorial  d’Argelers on van escoltar els testimonis de dues dones de l’Associació Free: Fils et files de Républicains Espagnols et Enfants de l’Exode. Van explicar la fugida i exili d’elles i de la seva família, i com va ser estar refugiat a la platja d’Argelers, on ens trobàvem, és a dir, el tracte rebut i les condicions infrahumanes que van patis. Després des de l’autocar va poder mirar el Cementiri dels Espanyols. Tot seguit van fer cap al Museu Memorial del Camp d’Argelers, MUME, Museu Memorial de l’Exili, ubicat al centre d’Argelers, el qual té una exposició fotogràfica de la retirada i pintures i dibuixos del castellterçolenc Josep Franch i Clapers. I van emprendre ruta cap a Cotlliure, on van visitar l’homenatjada i reconeguda tomba del poeta Antonio Machado, qui va morir allà el 22 de febrer de 1939, tot escoltant uns poemes seus musicats per Joan Manuel Serrat. Després van tenir una estona per dinar, passejar i gaudir de la vil·la de Cotlliure. A la tarda es van traslladar a Portbou, on els van explicar el paper que van jugar la població de Portbou i la seva immensa estació durant la guerra civil. Per acabar davant el mar tot contemplant-lo des del Memorial Walter Benjamin, i així com admirant la tomba de l’escriptor, que es troba al cementiri situat al costat.  

Finalment, dimecres, van descobrir el Castell de Sant Ferran de Figueres, el qual va tenir vàries funcions, des de penal a magatzem d’armament i obres d’art del govern republicà. I així mateix, l’1 de febrer de 1939 s’hi va celebrar la darrera sessió de les corts republicanes, les quals el 8 de febrer decideixen destruir l’armament per a que no passi a mans franquistes. Operació en la qual, amb les explosions, malmeten, una part de la fortalesa i de la ciutat de Figueres. Com a última visita van anar a un refugi ubicat sota la Plaça del Gra.

Desplaça cap amunt
Ves al contingut