Els orígens
Al principi de la dècada dels setanta estiuejava a Arenys de Munt el germà del ministre Villar Palasí, ministre d’Educació de l’època de Franco, que va exercir el seu càrrec des del 1968 fins al 1973 i va ser l’impulsor de la Llei d’Educació de 1970. Aquest germà era molt amic del batlle de la vila, Pere Torrent. Sembla ser que per mediació d’aquesta amistat, l’ajuntament va aconseguir la subvenció per fer el primer edifici de l’actual institut, que es va acabar l’any 1973. La primera idea va ser la de crear una extensió de BUP perquè Arenys tingués el seu propi institut, però aquesta idea no va poder portar-se a terme.
Escola nocturna
Des del 1973 fins al 1978 va funcionar com a escola nocturna en la qual s’impartien matèries comunes i algunes específiques, com mecànica, delineació i admistratiu. Podem recordar com a mestres d’aquella època en Claudi Domingo, en Lluís Armisen , l’Andreu Majó, o en Toni Freixas. Malgrat tots els esforços, aquesta escola no era oficial, ja que no estava publicada en el BOE, així que aquests primers anys va funcionar per la bona voluntat dels qui hi van col·laborar. Se subvencionava a partir d’ajudes de l’ajuntament, i el MEC donava dos sous de mestre, que se’ls repartien entre els qui hi treballaven.
Secció de Formació Professional
L’any 1978 es va publicar en el BOE com a “Secció Estatal de Formació Professional” i depenia del Centre Nacional de Formació Professional de Badalona. La inauguració va ser l’octubre d’aquell mateix any. Va començar a funcionar amb tres professors: Joan Josep Gual, Assumpció Badosa i Benet Oriol. Es va començar impartint dues especialitats d’FP: Electricitat i Mecànica.
REM i IES
L’any 1988 Arenys de Munt entra en el pla experimental de la reforma educativa, coneguda com la REM (Reforma d’ Ensenyament Mitjà) i s’inicia un nou període en la història de l’edifici. El nou claustre i la nova direcció, formada per Isabel Duran, Nuria Noguera i Joan Josep Gual, va haver d’afrontar els dos anys, de transició en la qual van conviure alumnes d’FP i de la reforma, la implantació de la qual va ser progressiva. El primer any solament tenien primer i tercer de l’ESO: a l’any següent ja impartien els quatre cursos. Aquest primers temps van ser emocionants i durs, però molt gratificants ja que ens embarcaven en una tasca innovadora que requeria molt de la nostra creativitat i bona voluntat. A més, van començar amb molt poc material, no hi havia llibres i les programacions que el departament ens oferia eren mínimes, així que a força de molt bona voluntat, en moltes hores de treball i algun curset que altre, ens en vam anar sortint. El 3 d’octubre de 1990 va ser aprovada “La Llei Orgànica General del Sistema Educatiu”, La LOGSE; a partir d’aquí les coses es van anar estabilitzant i les editorials van començar a editar llibres. En comptes de REM ara vam passar a ser un IES. De l’any 1988 encara queden tres “profes”: l’Aurora, la Mariset i la María.
Domènec Perramon
L’edifici s’havia fet petit, per la qual cosa aquest mateix any es va començar a fer la primera ampliació de l’institut. Va estar acabada un any després i inaugurada l’octubre del 1995 per l’aleshores President de la Generalitat, Jordi Pujol. No va ser fins el 1998, amb la presència de la vídua d’en Domènec Perramon, Brenda Hudson, que es va batejar l’institut amb el nom actual (IES Domènec Perramon).
El poble d’Arenys de Munt ha crescut i, per tant, s’hagut de fer una altra ampliació. S ’han edificat, a més d’aules noves, una cantina i el desitjat gimnàs/saló d’actes. L’obra ha estat acabada i estrenada el setembre del 2007.
Els directors han estat: Joan Josep Gual, Isabel Duran, Angel Pous, Ferran Vallespí, Paco Robles, Jordi Vila, Joan Rubies, Joan Manel Cruz, Miquel Manzano, Joan Duran i actualment Anna Ros.
